Matí amb bona temperatura, de 16 graus, i amb els molins acarats a llevant però del tot aturats. Seria un matí ideal per sortir en bici. Ara al temps diuen que aquest cap de setmana tornarem a patir una calorada. Millor que sigui diumenge.
Rebo força missatges de companys que s’interessen per la samarreta que vam ensenyar ahir. Els adreço a la web de la Fundació Althaia.
A migdia vaig a felicitar l’aniversari a la Pepa Muxí. 108 anys! Fa com vertigen pensar que va néixer l’any de la Primera Guerra Mundial. Faig el comentari. Em fa il·lusió anar-hi. Va ser un dels primers actes com a alcalde.
Vaig cap a Barcelona. A primera hora de la tarda tenim reunió pel moll ferroviari. Hi arribo d’hora. Aprofito per estudiar la ruta de demà. Hi ha cinc controls intermedis a l’anada: Ejea de los Caballeros, al km 218; Logroño, al km 355; Burgos, al km 477; Osorno, al km 540 i Sahagun, al 604. I 5 més a la tornada, 4 són el mateixos perquè desfem el camí, cauen als km 668, 732, 853, 989, i s’hi afegeix Montsó al 1.121,5. Tots molt separats, tret dels que hi ha entre Burgos i Sahagun i Sahagun i Burgos. Les aturades hauran de ser en funció de l’aigua, el cansament i les hores de descans. La planificació de les etapes es fa complicada. Hores de bicicleta i arribar fins on es pugui, descansar i tornar-hi.
Només hi ha un port, que sembla prou assequible. És el Puerto de la Pedraja, a la província de Burgos. Queda a 27 km de Burgos. Té 5,6 km. El percentatge màxim és del 6 per cent, en el km 2 i 3. Els altres van del 2,3% del darrer km al 5,6% del 4. Hi ha una zona de descans al km 5. Ara, avisen que és un port amb carretera ampla, entre zona boscosa, amb molt de trànsit pesant, sobretot. En Santy ja m’ho va avisar. Potser el més complicat serà el temps que hi faci. La previsió marca un 50% de pluja per demà, però no hi arribaré pas, és al km 450. Divendres, ja no marca pluja.
Arribo a casa més tard del que hauria volgut. No és la millor manera de preparar uns 1.200 km, però és el toca. Em poso a fer les bosses. Hi poso el que portaré a la North Cape, si fa no fa. Ahir vam canviar les cobertes. Encabat, les trauré i les tornaré a posar per la North Cape. N’agafo una de recanvi per si de cas patís un tall.
Rebut un missatge de la North Cape. Ens passen els tracs definitius amb un seguit d’instruccions. Per exemple, que hi ha un tram de 35 km sense asfaltar a Finlàndia. Ja tindré temps d’estudiar-ho.
