Villarejo, Rosell i demés

Escolto l’entrevista de Ricard Ustrell amb Sandro Rosell al Matí de Catalunya Ràdio. Mentrestant, en Jordi Basté també ha anunciat que en Rosell seria al Món a RAC1, encabat el cara a cara d’avui, entre José Manuel Villarejo i Pablo Iglesias.
Dues reflexions de tipus periodístic: per part de l’Ustrell, l’entrevista amb Sandro Rosell li ha permès d’entrar en el sarau muntat per Villarejo a RAC1, sense haver d’anar a remolc del programa que li és competència directa. Una solució molt hàbil. A més, ha tingut Rosell durant una hora i mitja llarga i abans que en Basté. Ara, i segon, es fa estrany això d’anar a respondre a una altra ràdio una qüestió que s’ha suscitat a l’altra.
Encabat amb l’Ustrell, Rosell ha creuat la Diagonal i ha anat a parlar amb en Basté a partir de les 11 tocadíssimes. Bàsicament, ha repetit els mateixos arguments, molts amb les mateixes paraules i els mateixos exemples. Res a dir, tot molt normal.
La pregunta que em torno a fer avui, com ahir, és si des del periodisme hem de donar veu a algú que menteix sistemàticament i no hauríem de manera prèvia a l’emissió comprovar la veracitat del que ens diu.
Ara, com a fenomen mediàtic i com a espectacle, està sent apassionant. Perquè, demà i els propers dies, tindrem noves entregues. Tothom qui hi surt esmentat, demana el dret a rèplica, lògicament.

Llegeixo al Marca que en aquesta darrera jornada s’han produït 17 substitucions per lesió, que n’hi ha hagut almenys una en cada partit i que hi ha hagut 12 equips afectats. Són dades insòlites, però que no sorprenen. De fet, en les 7 jornades precedents, hi havia hagut 134 lesions, 90 de les quals musculars. Només començar la temporada, ja hi va haver diversos entrenadors i jugadors que van advertir que amb l’actual ritme de competició les lesions serien constants. Que les jornades de lliga i de lliga de campions quedin alterades pels partits de seleccions, amb el que això comporta de viatges i canvis de sistemes d’entrenament, ho agreuja, és clar. L’única solució és que els jugadors es plantin d’una vegada per totes. Al capdavall, tot plegat s’aguanta damunt d’ells.

Periodisme i Villarejo

Escolto el cara a cara entre l’excomissari José Manuel Villarejo i l’expresident Artur Mas i l’entrevista que li fa Jordi Basté al Món a RAC 1. Quan encara no l’han acabada de comentar, ja anuncia que demà n’hi ha un altre amb l’exvicepresident del govern espanyol Pablo Iglesias. L’èxit comunicatiu del cara a cara és indubtable, els programes successius i els diaris n’aniran plens les pròximes hores, però tinc dubtes que sigui un encert periodístic. Vull dir si entenem el periodisme com a la recerca de la veritat. Villarejo n’ha dit de tan grosses, que abans d’acabar la tertúlia posterior, Basté ja ha dit que el FC Barcelona li exigia una rectificació o s’hi querellaria, que Sandro Rosell aniria demà al programa, que Josep Pujol també havia trucat per desmentir dues o tres afirmacions que havia fet… De fet, el mateix Basté havia justificat el format de cara a cara amb dues persones víctimes de Villarejo perquè “no sabia per on la hi podria colar”. Tot això és el que em genera dubtes, no saber què és veritat i què és mentida del que ens diu Villarejo, cosa que se suposa que hem de fer els periodistes.

No eren ben bé el mateix, però aquests dies hi ha hagut un parell de polèmiques que s’hi assemblen, si més no. Una, l’entrevista que el Ricard Ustrell li va fer a la Rosa Peral al Matí de Catalunya Ràdio, i l’entrevista – documental de Jordi Évole amb Josu Ternera.

Jo crec que es pot entrevistar tothom i que s’ha d’entrevistar tothom. I que l’objectiu sempre ha de ser el mateix: esbrinar la veritat, acostar-s’hi tant com sigui possible.

Segueixo llegint el Dietari del confinament de Carme Junyent. Per cert, que en algunes entrades no ens deixa gairebé, als periodistes. D’un, diu que parlava més que ella, cosa que li feia dubtar quina entrevista en sortiria. D’un altre, que no havia entès res de res. També n’hi ha algun de qui en parla bé, tot sigui dit.