Set

Boira ploranera i 7 graus. Tot ben xop. Aigua per als sembrats. En sortir de casa he topat amb un branquilló de l’heura, no duia ni la gorra ni la caputxa de la jaqueta posada, vol dir que la sensació ha estat prou desagradable.

La boira es va espessint. Ja no veig la bandera del castell.

Set mesos justos per començar la North Cape. Ens preguntem amb la Laura si estarem nerviosos. Crec que no. Tens sí, però nerviós no. Amb ganes de gaudir de l’experiència. Il·lusionat. Agraït. Compromès.

Llegeixo l’article de n’Agustí Colomines al ElNacional.cat ‘Esquerra fa trampes al solitari’. Comparteixo bona part dels seus arguments, encara que no el titular; vull dir que no crec que el problema sigui únicament d’ERC, i no pas perquè momentàniament hi milito. És un mal estructural. L’argument nuclear és aquest: “…analitzar el cas català com si fos un més entre les nacionalitats que reclamen la independència en contextos democràtics [Quebec, Escòcia] desenfoca la qüestió. El nostre cas s’assembla, si de cas, al d’altres nacionalitats reprimides per Estats autoritaris. En aquest sentit, també cal saber triar. El primer bany de realisme seria deixar de considerar l’Estat espanyol com un exemple de democràcia.”

Llegeixo el següent titular a la portada del Regió 7: ‘Autobusos entre tenebres a l’estació de Manresa’. Desconec les raons per les quals “els punts de llum són escassos a les andanes i a tot el seu entorn”.  Pot ser deixadesa i la crònica és el que dona a entendre. Ara: els ajuntaments i les empreses púbiques també ens plantegem des de fa setmanes com estalviar en llum. Avui el preu superarà els 400 euros/MWh. El mateix que fem a casa, hem de fer també a la casa de tots. A l’octubre vam aprovar el pressupost. La partida per a pagar el llum, segur que no ens arriba.

Assistit a la reunió del Consell de Coordinació Territorial de la Catalunya Central. Tema Covid. Un altre dia amb dades nefastes: més 13.368 casos i més 38 morts. A Calaf, més 3 casos. Un degoteig constant i imparable. A l’Ajuntament també ens ha tocat. De moment, no afecta la prestació dels serveis essencials. Però, ja tenim alternatives previstes.

Sortit a entrenar a les 3. Amb en Jaume. Volta ràpida, quin remei. Si fos cada dia, malament perquè no arribaria a Rovereto. Però, de tant en tant, va bé com a estímul. En solitari és difícil forçar-se. Volta a Tarroja, però anant-hi per l’interior, vol dir Pallarols, Sant Antolí i Sant Pere dels Arquells. Sortit amb el cel enteranyinat, fins a la Panadella. A partir d’allí i fins al trencall de Malgrat de Sió, amb sol i una temperatura prou agradable. De fet, m’he acabat traient l’armilla reflectora que m’havia posat perquè esperava boira a tot el tram de Cervera. 63,5 km en 2:25.