Foc

23 graus a les 6 del matí! A la ràdio n’hi diuen nits “tòrrides”, em sembla entendre. Vaig escoltar que s’havien hagut d’inventar una classificació per qualificar les nits en què no es baixa d’uns determinats graus, 20, 25, 30…: tropicals, tòrrides, roents… però no vaig estar ben al cas i ara no ho recordo prou bé si va així. Tant se val una calorada de por! I de vent, res de res.
També escolto que aquesta nit potser hi hagut un esclafit de calor que es veu que és un corrent d’aire molt violent associat a núvols de tempesta. El corrent d’aire baixa de cop des de la base del núvol, topa contra el terra i provoca vents horitzontals. La temperatura puja i baixa com un io-io. N’hi hauria hagut un a Portbou, amb vents de 86 km/h i 91 km/h i una temperatura de 35,5 graus, tot això entre la una i les dues de la matinada. I un altre a Sant Llorenç Savall, sembla.
No en sabia res, d’aquests esclafits càlids. Un altre fenomen que descobreixo.

Reunió a primera hora del matí amb l’Ajuntament de la Molsosa. A veure quina solució trobem per la planta del Mantellí i el pou del Rector. No els podem deixar perdre.
En Marià ens explica que aquesta nit ha plogut fort a la zona de Port del Compte. Millor, perquè ahir vaig llegir al Regió 7 que el pantans de la Baells i de la Llosa del Cavall ja només estan a la meitat de la seva capacitat. I que el de la Llosa, concretament, el nivell ha baixat al 44 per cent.
Escolto els problemes que tenen diversos municipis que fa més de vint dies que estan sense aigua potable i en reben amb camions cisterna, mitja hora cada setmana, i com l’Ajuntament els ha de subministrar garrafes d’aigua.
Crec que si no haguéssim connectat amb la Llosa del Cavall i no tinguéssim a punt la planta desnitrificadora —pendent encara dels permisos de Sanitat— a hores d’ara tornaríem a estar en situació de no poder garantir la potabilitat de l’aigua de boca.

Canvio els horaris. Treballo fins a les 6 i surto a entrenar. L’aplicació encara m’assenyala 32 graus de temperatura i vent de llevant de 23 km/h, marinada alta que no crec que refresqui gaire. Però, almenys, ja no són els 37 o 38 que hi havia fa unes hores. Vaig cap a l’Astor, Sant Guim, la Panadella i agafo la carretera d’Agramunt. Veig a l’horitzó una columna de foc que identifico clarament amb el que hi ha la zona d’Artesa de Segre. A la dreta, no sé si és un altre dels focs dels quatre que hi ha, o bé és una tempesta. Trenco cap a Concabella. Ara el foc es veu més clar. Ha crescut força. El vent és intens. Veig un hidroavió que se’n torna a carregar. Abans n’hi vist un que s’hi adreçava. Torno per Sant Ramon i Conill. Trobo la Carla aturada a la carretera observant l’incendi. Sembla que n’hi hagi dos o tres. L’olor de fum i de foc arriba de manera perceptible.

Rostits

Deixem en Ton a la FUB. Primer dia de la selectivitat. Avui té la prova de castellà i la d’anglès. Deixo la Jorgina a la Salle i vaig a la Universitat. Toca revisar el treball de Final de Grau de l’alumna que he tutoritzat. En tenia dos, però l’altre ni l’ha presentat, ni ens ha explicat perquè desistia. Sorprenent, a aquestes alçades de la carrera. A vegades, val la pena deixar-se ajudar.
Treball sobre els eSports. Original i oportú. A la presentació hi hauria d’assistir el revisor, però ja em va dir que no podria assistir-hi. Tampoc me n’ha enviat l’informe corresponent amb les seves observacions, valoracions i nota final. També se’m fa difícil d’entendre. La presentació es converteix en un acte sobrer perquè ja em conec el treball i n’hem estat parlant durant tot el curs. Però, li demano que la faci. L’ha preparada i mereix un respecte. Encabat, omplo els informes corresponents.
Reunió al departament per comprendre les dates i el paperam que hauré de fer per presentar la tesi doctoral que ja tinc pràcticament enllestida. Tot molt just, però em penso que ho atraparé.

Recollim en Ton. A la ràdio he escoltat que la prova de castellà no era difícil, tot i la conya que s’ha muntat amb la pregunta sobre l’adverbi de focus. Ens diu que no, que era difícil i que tots els seus companys de classe també li han trobat. A veure. Ha estudiat força, almenys les darreres setmanes. Li anirà bé, crec. La impressió en sortir d’un examen tan decisiu com la selectivitat, sempre és equívoca. L’anglès, perfecte.

Segon dia de descans. He escoltat per la ràdio que han acordat amb els sindicats de pagesos que aquests dies s’abstinguin de collir el cereal per evitar incendis. Tant se val, perquè no hi ha absolutament res. Ni palla, ni gra. Un hivern sec que la poca pluja l’abril no va compensar i que la calorada de maig reblar. Dies de rodar entre camps rostits. Una tristesa enorme.
Tarda – vespre a l’Ajuntament. Veig que cauen quatre gotes que no són pluja, com si algú se n’hagués oblidat de com es feia la pluja que plovia temps ha.

Inscrit a la Lleida – Lleó – Lleida

18 graus a les 6 del matí, amb segarró feble. A les notícies diuen que el pic de calor l’assolirem entre dijous i divendres. Que cada dia serà una mica pitjor, que passarem dels 40 graus… també recomanen als esportistes que evitin les hores de migdia i que surtin a entrenar al matí o al vespre. Si es pot, rai.

Avui i demà, descans. No em sento cansat, però he de reposar el cos perquè assimili tot l’entrenament que porto fet.
M’inscric a la Lleida – Lleó – Lleida. 1.200 km, amb uns 9.000 metres de desnivell positiu (i negatiu, esclar). Només un port, el de la Pedraja (1.162 metres), abans d’arribar a Burgos. A la tornada, en baixen més metres que no pas se’n pugen.
Se’n diu Lleida – Lleó – Lleida, però ni surt de Lleida, ni arriba a Lleó. Se surt d’Agramunt, es tomba a Sahagún (província de Lleó), i es torna a arribar a Agramunt.
Sortida el dijous 30 de juny entre les 8 i les 9 del matí i hi ha 90 hores per acabar-la, fins al dilluns 4 de juliol.
Hi ha 19 inscrits. De nom, en conec un quants, i de vista, molts més segur. Però, retenir noms i fesomies sempre m’ha costat. Del Bike Calaf, de moment només hi veig en Pep.
Estudio la ruta per sobre. On dormir, bàsicament. Hi ha tota la zona en què coincideix amb el camí de Sant Jaume, entre els quilòmetres 350 i 850, i que és ple d’albergs, pensions i hostals. Temps hi ha encara per posar-m’hi amb més deteniment.

Passo a felicitar el sant a l’Antonio. No hi valen els missatges de mòbil. Encaixada de mans. A en Ton ja l’hem felicitat aquest matí. Hi faig el cafè. Parlem del temps, esclar. Diu que encara bo de la marinada. No ho sé pas!

N’Agustí m’explica que ahir en van ser uns quants que van haver de plegar pel mateix que li va passar a ell, un cop de calor. Mala cosa quedar-se sol en aquelles condicions. Ja ho vaig pensar a la 300 de la Fuliola. Per això vaig fer per anar amb en Manel. I sort en vam tenir tots dos. L’un per l’altre, ens en vam anar sortint. I ahir, el mateix amb en Manolo.

Regeneratiu

M’ha costat dormir. Per l’escaldufada de la brevet, suposo. He obert la finestra, però no passava ni un bri d’aire. M’he aixecat diverses vegades a remullar-me i beure aigua fresca, però no ha servit per a gaire res. He pensat d’omplir la banyera, agafar el coixí i posar-m’hi a dormir. No ho he fet. La Laura ha dit que no feia pas tanta calor, al contrari. Era jo, doncs.

Llevat d’hora, però tard pel que acostumo a fer. Esmorzem amb la Laura amb absoluta tranquil·litat, com si ho tinguéssim tot fet.
Surto a entrenar a les 9 tocades. Només per estirar les cames i veure com em responen després del brevet d’ahir. Quin desgast. Les primeres pedalades sempre són simptomàtiques. I més quan de sortida hi ha una rampa com de la Cal Mensa. La faig assegut. Encara prou bé. No em fan mal. Vaig cap a l’Astor. La temperatura ja enfila cap als trenta graus i només són quarts de deu. Bufa marinada, però sembla que vingui de les Antilles. Agafo una cadència alta, per regenerar la musculatura. A Sant Guim, veig que ja tenen asfaltada i pintada tota l’entrada. Han anat de pressa. Sembla lògic. Ha quedat prou bé. Ahir ens vam trobar un parell de carreteres asfaltades amb el mateix sistema i els mateixos fons europeus. La d’Almacelles, per exemple.
Baixo la Panadella sense forçar, però la pedalo. No vull deixar de moure les cames. La pujada dels Mossos. Prou bé. No em noto excessivament cansat, ni físicament ni mental. Penso que podria pedalar tot el dia si em calgués. No em cal. Millor. Passo per Sant Ramon amb temptacions d’aturar-m’hi com ahir. Hi ha una bici repenjada al tendal i diverses persones assegudes a la taula. Entro per Conill. No sé si hi ha els gossos de Cal Casulleras fora o amb la porta oberta. Són una murga. Poso el plat gran i agafo velocitat per si de cas. Porta tancada. Afluixo i torno a posar el plat petit. Fins a casa. La temperatura ja fa estona que supera el 30 graus i va pujant.
En total, 55 km en 2:19. Acabo la penúltima setmana de càrrega amb 560 km. Ara, dues setmanes de descans abans de la Lleida – Lleó – Lleida i la preparació per a la North Cape s’haurà acabat.

A casa, veig un missatge de n’Agustí. Va haver de plegar a Hostafrancs, al km 242, quan ja gairebé ho tenia. Un cop de calor. També m’envia una foto que em va fer ahir, sense que jo me n’assabentés. No sé si perquè és molt discret, o perquè jo vaig molt concentrat.

Centenari del primer Brevet de 300 km

Llevat molt d’hora, a un quart de cinc. Esmorzo bé i surto puntual a les 5, com tenia previst. Ahir ja ho vaig deixar tot preparat i la Davvenjárga carregada al cotxe. El termòmetre del cotxe em marca 18 graus! La calorada serà important. He agafat un bidó de més per poder-me tirar aigua al cap i anar refredant la temperatura del cos. A l’alçada de Rajadell em passa en Pep; va amb en Pepe. Els segueixo. Arribem a Sant Fruitós puntuals, amb temps de sobres per preparar la sortida i saludar tothom. Hi ha 38 inscrits. Deunidó. Però, és que la brevet s’ho val. Commemorem el primer brevet de 300 km que es va fer fa cent anys.
Sortim ben puntuals, em sembla que abans d’hora i tot. Tots junts. A l’entrada de Manresa, en un sotrac, em salta el tercer bidó i he de fer mitja volta. Em quedo amb en Manolo, que també s’ha aturat per recollir-lo. Atrapem el grup a l’entrada de Manresa perquè s’han hagut d’aturar al semàfor de la rotonda. Però, una mica més avall, el grup es trenca per culpa d’un altre semàfor.
En sortir de Rajadell, al repetjó de Sant Amanç, ens quedem sols en Manolo i jo. Anàvem amb en Santy i n’Agustí i un parell més que no conec. Fa una estona que en Manel i en Bercial, que s’havien quedat tallats amb nosaltres, han fet via. També en Pep, en Pepe i en Ramon són al grup del davant.
El primer control és a Gàver, al naixement del riu Sió, al km 55. Fotogràfic. Hi arribem quan el grup capdavanter en marxa. Ens deuen dur uns 4 minuts. Els tornem a veure quan agafem el revolt de la Pallargues. Són lluny. Potser els hem retallat alguns minuts, però no cal esforçar-s’hi. A més, nosaltres ens aturem a esmorzar a Agramunt. Cap bicicleta.
El segon control és a Algerri. Hem de timbrar el carnet. Trobem un bar que en té. Hi comprem un parell d’ampolles d’aigua perquè ja anem força buits. Km 133. Hi menjo un plàtan. La calor ja fa estona que ens colla. Des de Balaguer que veiem els 30 graus i hi hem passat a quarts d’onze encara no. I van pujant.
El tercer control és ben aviat, a Almacelles, al km 157. Timbrem a la gasolinera que hi ha a la sortida del poble. Tornem a menjar un entrepà que duem de casa. El Garmin ha passat dels 40 graus, tot i que no deuen ser certs, n’hi deuen faltar pocs.
Ens tornem a aturar a Sidamon, al km 197. Tornem a menjar, el darrer entrepà. Només han transcorregut 40 km, però ja no ens queda aigua. N’hauria d’haver fet a Almacelles. Quan estem aturats, veiem passar en Ramon. L’atrapem a Mollerussa. Ens segueix un tram, però aviat es queda. Anem a ritmes diferents.
Quart control i darrer intermedi a Concabella, km 239. Torna a ser fotogràfic. No ens hi entretenim. Ens aturem a la font de Sedó perquè tornem a estar sense aigua. Li dic al Manolo que abaixaré el ritme perquè amb la calorada el desgast és excessiu. Portem un ritme molt alt. Si el mantinguéssim, arribaríem abans de les 6! A Sant Ramon ens aturem a refer-nos. Ens hi estem un quart d’hora llarg. Veiem passar un grup d’uns 7 o 8 corredors.
El terreny que ens va és més aviat favorable. La temperatura també s’ha moderat, tot i que continua fent molta calor. A la pujada de després de Ferran, en Manolo es queda. No me n’adono fins gairebé arribar a Conill. No m’aturo, però afluixo perquè m’atrapi. Però, no el veig aparèixer. A la pujada de Mirambell, hi ha dos corredors. Un aturat amb rampes. Els estralls de la calor i la deshidratació. Quan sóc dalt, veig en Manolo que em segueix, tot i que encara és lluny. Vaig fent. Ja m’atraparà, penso. No ho fa fins passat Rajadell. Però, em tranquil·litzo. Quedar-se sol és mal assumpte.
Arribo a Sant Fruitós uns minuts abans de les 7. Hi ha uns 8 corredors, veig. Suposo que és el grup que ens ha passat a Sant Ramon. En Jesús em diu que han arribat a dos quarts tocats.
En total, 303,38 km en 12:54 total, amb 11:42 en moviment. 1 hora i 12 minuts aturats.