Calaf – Soual – Calaf

«El ciclisme és un humanisme.»

Marc Augé, Elogi de la bicicleta

Matí gris, com una prometença de pluja. 6 graus positius i 6 km/h de marinada alta.

Escric un paper que em va encarregar en Ramon per a la web que vol presentar demà en el dinar anual dels randoners de Catalunya. Ha previst una brevet de 1.000 km, anar i tornar a Soual. Coincideix amb el 15è aniversari de l’agermanament de Calaf i Soual. Una altra bona iniciativa d’en Ramon. L’any que ve hi ha la París – Brest – París i fer una brevet d’aquesta distància t’atorga el dret a preinscriure’t en el primer grup, poder triar hora de sortida i garantir-te una plaça que, tal com estan les proves esportives de demanades, cada vegada es fan més cares. La pega és que el calendari d’aquest any està tan atapeït que els randoners s’hauran de distribuir. Fer-ho tot es fa impossible. La data de finals de juliol, però, és bona. Encara que jo no hi podré participar i em sap greu. Però, em coincideix amb la North Cape. Si tot va bé, estaré pedalant pels països nòrdics.

En el paper que he escrit, recordo la brevet de 400 km que vam fer l’any 2017 i que vam integrar dins dels actes de commemoració del 10è aniversari del nostre agermanament amb la vila occitana. Se’ns hi van apuntar 43 breveters. L’acolliment a l’arribada a Soual va ser magnífic. Va ser un cap de setmana extraordinari, en conjunt.

A diferència de fa cinc anys, ara a Soual hi ha una penya ciclista. No sé si s’hi sumaran d’alguna manera. A veure què hi diuen. Tenim una reunió pendent amb en Jean-Luc que no hi ha manera de concretar.

La relació amb Soual va començar pel futbol. És el que va propiciar que les dues viles s’agermanessin, pels lligams que s’havien anat creant. El ciclisme s’hi va apuntar fa cinc anys i ara hi torna. Esclar que l’esport és un vehicle sensacional per a estrènyer els lligams d’amistat. I el ciclisme n’és una disciplina privilegiada. Perquè la bicicleta fomenta la cooperació. A les sortides, les colles s’esperen. Sortim junts i arribem junts, es diuen, encara que uns vagin més de pressa a la pujada o a la baixada o en el pla. Els ciclistes es saluden quan es troben a la carretera. I, si hi ha un ciclista aturat al voral, no es passa pel seu costat sense afluixar la marxa i preguntar-li si està tot bé i necessita ajuda. Sí, el ciclisme és un humanisme.

Pluja des de migdia. Descanso.