Plou des d’ahir una pluja que sap ploure. Baixo a Calaf. Els pagesos van anticipar la pluja i van entrar als trossos a adobar-los. Hi ha pegats de fang pertot.
Matí a casa. Un altre dia de descans, que no m’anirà malament del tot. Plou fins a ben bé migdia. Treballo en la tesi doctoral. Analitzo els palmarès de la Copa d’Europa i de l’Eurolliga de bàsquet. Que la màxima competició europea hagi tendit a tancar-se a uns pocs equips, no ha afectat l’equilibri competitiu. Al contrari, encara l’ha millorat algunes dècimes. Les dades que n’extrec ho demostren (0,43 per 0,45). A més, cal tenir en compte que el caràcter obert de l’antiga Copa d’Europa era més teòrica que pràctica, atès que els guanyadors eren sempre els mateixos.
Llegeixo els subratllats del llibre de l’antropòleg francès Marc Augé Elogi de la bicicleta, que aquests dies he recuperat. N’apunto un: «Si, a més, tenim en compte que la pràctica de la bicicleta ens ofereix la possibilitat de submergir-nos en els records de la infantesa i en la continuïtat de la pròpia vida, podem arribar a la conclusió que l’experiència de la pràctica ciclista és una prova existencial fonamental que garanteix la consciència identitària d’aquells que s’hi lliuren: pedalo, doncs existeixo.»
Augé recorda la mitologia El Tour com a epopeia, de Roland Barthes. Vaig a buscar-la: «Els elements i els terrenys estan personificats, doncs l’home es mesura amb ells i, com en tota epopeia, interessa que la lluita oposi dimensions iguals: l’home, es naturalitza; la naturalesa s’humanitza. Les pujades són malignes, reduïdes a “percentatges” aspres o mortals, i les etapes, que tenen dins del Tour la unitat d’un capítol de novel·la (en efecte, es tracta d’una temporalitat èpica, d’una suma de crisis absolutes i no de progressió dialèctica d’un sol conflicte, com en la durada tràgica), les etapes, llavors, són abans que res persones físiques, enemics successius, individualitzats per aquesta mescla de morfologia i moral que defineix la naturalesa èpica. L’etapa és hirsuta, pesada, incendiada i eriçada, etc., adjectius tots que pertanyen a un ordre existencial de la classificació i tendeixen a indicar que el corredor està lluitant, no amb una o altra dificultat natural, sinó amb un veritable problema d’existència, un tema substancial on, en un sol moviment, compromet la seva percepció i el seu judici.»
Apunts per a un dietari 