La periodista i el presumpte violador

“El que confereix al periodisme autenticitat i vitalitat és la tensió que hi ha entre l’egocentrisme cec de l’entrevistat i l’escepticisme del periodista.
Els periodistes que s’empassen sencera la versió de l’entrevistat
no són periodistes, sinó publicistes.”
Janet Malcolm, El periodista i l’assassí

La periodista Mayka Navarro ha publicat una entrevista a La Vanguardia amb el futbolista brasiler Dani Alves que és a la presó acusat de violació. L’entrevista ha generat polèmica i debat. De manera preventiva, Mayka Navarro ja va dir ahir al matí al programa d’en Jordi Basté a RAC1 que “qualsevol dels que ara ens critiquen també l’haguessin fet”. Però, aquest no és el debat.
El dilema sobre si els periodistes hem d’entrevistar un assassí, un violador, un feixista o una qualsevol persona moralment execrable està del tot superat almenys des que Truman Capote va publicar A sang freda (1966). I ha donat obres tan rodones com L’adversari d’Emmanuel Carrère (1999).
El debat que genera l’entrevista a Dani Alves cau de ple en la qüestió que planteja Janet Malcolm a El periodista i l’assassí (1989), un reportatge publicat en dos capítols a The New Yorker i l’any següent en forma de llibre. Malcolm l’inicia amb aquesta afirmació:
«Qualsevol periodista que no sigui tan estúpid o tan pagat de si mateix per no veure les coses sap que allò que fa és moralment indefensable. És una mena d’entabanador que explota la vanitat, la ignorància o la soledat de la gent, que se’n guanya la confiança i la traeix sense remordiments. […] Els més pedants parlen de la llibertat d’expressió i del ‘dret de saber del ciutadà’; els menys talentosos parlen d’art; els més decents murmuren que cal guanyar-se la vida.»
El llibre tracta l’afer entre el periodista Joe McGuinnis i Jeffrey McDonald, condemnat per l’assassinat de la seva dona i les seves dues filles. McDonald sempre se n’ha declarat innocent. El que va fer McGuinnis va ser enganyar McDonald, es va integrar en el seu equip de defensa i va assistir al judici des de dins i, encabat, en comptes de publicar el llibre que li havia assegurat que escriuria per defensar-lo, en va publicar una versió en què el culpava de l’assassinat.
El que Janet Malcolm desenvolupa a El periodista i l’assassí és si és lícit enganyar l’entrevistat en la recerca de la veritat. És un debat ètic tan apassionant com irresolt. És un debat que no es pot concloure perquè el nombre de casos en què es pot arribar a plantejar és infinit i cadascun d’ells mereixerà matisos decisius.

Ara: en el cas de l’entrevista de Navarro a Alves, el dilema ètic no és ben bé aquest perquè esclar que no l’ha enganyat per obtenir-la. En tot cas, el que es pot demanar és si hi ha una recerca de la veritat i quina.