L’entrenador del Mallorca, Michael Laudrup, va explicar a la roda de premsa posterior al partit que havia alineat Martí Crespí en comptes de Rubén perquè aquell és dels quatre centrals que té el més ràpid i llest a l’hora d’interceptar les passades. Als periodistes de les illes els havia sobtat el canvi, més encara perquè Rubén havia fet bons partits i Martí Crespí encara no havia debutat, i Laudrup els va explicar que li havia semblat que aquell defensa seria més idoni per desbaratar les combinacions dels davanters blaugranes pel mig de l’atac.
Dic això perquè massa sovint, a l’hora d’analitzar els partits, ens fixem molt en el resultat que hi ha hagut i en el que han fet o deixat de fer els jugadors blaugranes i el seu entrenador i molt poc en el que han fet els rivals. És un error que ens du a l’equivocació un dia rere a l’altre i a veure-ho o bé tot negre o bé tot de color de rosa perquè, al capdavall, resulta que ens hem perdut la meitat del que ha passat i així és impossible plegar-hi res.
Jo trobo que el problema més greu que té l’equip blaugrana avui rau en la seva plantilla, i no em refereixo només a que sigui curta d’efectius. Per a mi, la mancança que més maldecaps pot ocasionar al seu entrenador és la poca diversitat de futbolistes perquè semblen tots pastats en el mateix motllo.
És una tria feta a consciència per l’entrenador, i no pas aquest any sinó des de’n fa fos. Josep Guardiola ha optat per tenir de plantilla una colla ben avinguda i n’ha bandejat els elements més estranys. És discutible que li hagi sortit bé. Més ben dit, no es pot discutir si li ha sortit bé o no perquè encara no ho hem vist, serà aquesta temporada quan ho veurem. I això és així perquè durant la primera temporada va tenir a Eto’o, que era l’element que trencava el feeling, i a la segona va tenir a Ibrahimovic. De fet, el Barça de les sis copes és el Barça amb Eto’o i amb Ibrahimovic, i es pot recordar que el davanter suec va convèncer durant la primera meitat de l’any, en què es van sumar els tres títols que van fer els sis.
Eto’o i Ibrahimovic tenien en comú, a banda de dues personalitats difícils d’empassar en un vestidor, una capacitat per trencar el guió del partit que avui es troba a faltar, l’un per la seva empenta i indisciplina tàctica, i l’altre perquè jugava d’una manera que no tenia gaire a veure amb el que feien els seus companys.
Amb la decisió de prescindir primer d’un i després de l’altre, el vestidor blaugrana ha guanyat en convivència durant la setmana, però ha perdut en diversitat futbolística els dies de partit. A més, haver-se desprès també de Touré Yaya, Txigrinski, Márquez i Henry ha baixat l’alçada mitjana de l’equip sensiblement amb la qual cosa els defenses rivals tenen una preocupació menys i guanyen opcions de fer mal amb les jugades a pilota parada.
La qualitat dels jugadors blaugranes és indiscutible. I és segur que el Mundial de Sud-àfrica explica la seva forma física. Hi ha més probabilitats que l’equip se’n surti malgrat les mancances que podem haver detectat que no pas que no ho faci, perquè els futbolistes són molt bons i el cos tècnic també i ja trobarà solucions per a fer valer les virtuts i minimitzar els defectes.
Només volia dir que no tot consisteix en observar si la pilota toca al pal i va dins o bé va fora.
Amb sal i pebre 
Hola Jordi,
és veritat que em perdut alçada, però de tots els que han marxat només Touré jugava assiduament i comptava per l’entrenador. La resta, -Henry, Txigrinski i Marquez- era com si no hi fossin.
T’oblides de l’Ibrahimovic que sempre es posava al primer pal en els córners o les faltes.
És veritat, tens raó no hi he pensat. Perdó.
Tampoc cal demanar perdó, home!
L’equip ha perdut alçada i encara que Henry, Txigrinski i Márquez juguessin poc, quan ho feien o bé en matenien la mitjana o bé l’augmentaven. Diumenge Henry sortit en el lloc de Nolito i Márquez en el de Thiago, per exemple.
De tota manera, més que el problema de l’alçada, el que a mi em sembla una mancança és que no hi hagi futbolistes més variats. Perquè no és veritat que no s’intentin solucions d’emergència. Diumenge, com ha passat d’altres vegades, Piqué va acabar posant-se de davanter centre.
Per cert, han esperat que el Pedro es lesionés per tres setmanes per canviar una gespa que ja es veia que estava molt malament i segurament també perjudicava el joc virtuós de l’equip (encara que no sigui excusa).
Jo em començo a aborrir. L’estil Barça està fet per guanyar arrassant al ribal, quan això no passa i ens colen un gol amb mitja ocasió es converteix en un estil aborrit, sempre amb el Uuuy! Però no arriba el Gooool!! A més sempre juguen igual i quasi els mateixos… O fem algun fitxatge diferent o fem pujar els del B!! SALUT!