Dietari de campanya: ‘Alexandre’, proves

22 de maig del 2010

A. em truca d’hora al matí, entre esverat i sorprès per la meva innocència o coratge, no sap com qualificar-ho. Em diu que com és que he gosat publicar els problemes de Sandro Rosell amb la justícia del Brasil. M’explica que aquest tema fa dies que circula entre les redaccions dels diaris del país, però que cap ha gosat treure’l encara i que, de fet, no pensen publicar-ho mai. I que si no sabia que Rosell ha dit que està molt tranquil perquè no hi haurà cap periodista que s’atreveixi a treure’n ni una ratlla; bé, exactament, ho va dir d’una manera més testosterònica. “No en sabia res, la veritat. Estic enfeinat amb el treball de final de carrera i a penes dono l’abast a seguir què passa i a actualitzar el meu bloc”, li he dit. “No em puc creure que Rosell hagi dit això ni que els diaris no ho hagin publicat per por a les represàlies de Rosell, si arriba a ser president”, he afegit. “Doncs, ja hi pots pujar de peus perquè és així. O ho has vist publicat?”, ha inquirit.

***

Però, ho vaig sentir anit a Catalunya Ràdio, al Club de la mitjanit de Pere Escobar. En van parlar, referint-se al meu bloc, per bé que algun dels tertulians va dubtar que fos cert i va posar en qüestió la meva professionalitat. Faig de periodista, i encara que, com tothom, no estic exempt de cometre errors, és clar -o ho hauria de ser- que no hagués comentat ni copiat cap correu electrònic, ni hagués fet cas a cap informació que no hagués comprovat abans i n’hagués valorat la transcendència. El que succeeix són dues coses. Primer, que jo no tinc un diari, només un bloc, i per més ressò, credibilitat i potència que pugui tenir, només és un bloc amb totes les limitacions que també té. I, segon, perquè el que pretenia en un primer moment era posar en relleu la potència que sí té la xarxa i que en ella ja s’havia començat a jugar una campanya en paral·lel a l’oficial; i que haver dit que aquestes eleccions es decidirien a la xarxa no consistia a que tots els candidats obrissin comptes al Facebook, el Twitter, etc., i prou.

***

Tota aquesta qüestió va començar com a investigació parlamentària arran d’una pregunta del diputat Paulo Tadeu. El Tribunal de Comptes va fer el corresponent informe i la fiscalia va obrir investigacions judicials. És veritat que la informació a Internet costa una mica de trobar i t’hi has de passar una bona estona, però hi és tota i actualitzada. Perquè, al capdavall, es tracta de registres públics. Es pot començar a navegar a partir de:

http://www.paulotadeu.com.br/arquivos/RDI-RQ-01542-2009.pdf <http://www.paulotadeu.com.br/arquivos/RDI-RQ-01542-2009.pdf>

http://www.paulotadeu.com.br/arquivos/RDI-RQ-01455-2009.pdf <http://www.paulotadeu.com.br/arquivos/RDI-RQ-01455-2009.pdf>

http://www.paulotadeu.com.br/arquivos/JOGO%20BRASIL%20(2).pdf <http://www.paulotadeu.com.br/arquivos/JOGO%20BRASIL%20(2).pdf>

***

Em truca L. Primer vol saber com estic. Després, comentem la notícia. Diu: “Si surt president Rosell i el cas va en marxa, el Barça es pot trobar amb un president processat al Brasil, oi?”