A la primera meitat del segle XIX, l’esport més popular als Estats Units era les curses de carros de cavalls, en circuits ovals. Van acabar malament per culpa dels acords secrets entre promotors i corredors rivals. A Europa, durant la primera meitat del segle XX, la boxa competia en popularitat amb el futbol i el ciclisme. També va anar a mal borràs per culpa de les apostes, a banda que això de veure dos homes pegar-se dalt d’un ring anés perdent la gràcia que havia tingut per un canvi de cultura.
Ara hi ha aquest cas de compra – venda de partits de les darreres dues temporades que té a l’Osasuna com a epicentre i que esquitxa de moment a Betis, Valladolid, Getafe i Espanyol. Encara que no està directament relacionat amb les apostes, s’ha obert una investigació perquè en el partit Espanyol – Osasuna hi va haver una aposta sembla que excessiva a favor del resultat d’1 a 1 que hi va haver.
Era clar que més d’hora que tard els casos de corrupció en el futbol havien d’arribar a la Lliga espanyola, com els que hi ha hagut ja a les lligues alemanya i italiana. Que passés del tothom ho sap a la fiscalia, vull dir.
El futbol té una força extraordinària. Els exemples de les curses de carros de cavalls i de la boxa que deia no són cap exemple. El futbol no perdrà la seva popularitat per aquests casos. Tanmateix, tampoc no cal menystenir-los. Fa uns anys, la lliga italiana era probablement la més potent de totes i ara, a causa entre d’altres problemes pel seguit d’escàndols de corrupció lligats a les apostes i els partits arreglats, és l’última de les cinc grans lligues europees.
Les apostes en el futbol, aquestes que es fan per Internet i en què et pots jugar els diners per qualsevol collonada, no se n’aniran perquè són un negoci formidable i s’han convertit en un dels principals anunciants en els mitjans de comunicació. I és clar que no són ni bones ni dolentes: el mal és la cobdícia i la corrupció que propicien.
Amb sal i pebre 