Última sortida amb la colla

Llevat ben d’hora, a les 5:10. Faig l’esmorzar d’abans de sortir a entrenar: fruita, torrades amb melmelada i cafè amb llet. A les 6 tocades baixo cap al Rosa, per Sant Martí. Fa un matí ben quiet. Temperatura per sobre dels 20 graus. Els molins, completament aturats. Avui sortim la colla dels cinc, i se’ns hi afegeix en David. Content que l’última sortida amb ells abans de marxar cap a la North Cape hi hàgim pogut ser tots. Hem quedat de sortir a dos quarts de set per estalviar-nos la calorada de migdia.
Anem a fer una volta no gaire llarga i ben plana. Anem cap a Ponts. A partir de Calonge, la temperatura baixa sensiblement. 19, 18, 7, 16… fresca que s’agraeix qui sap lo! Li dic al Manolo que potser no cal que anem tan lluny, que millor que anem fent voltes per aquesta zona. Penso que s’hi deu dormir bé, no com a la Guàrdia. Una altra nit horrible.
Fem la primera aturada a Artesa. Anem força tranquils. He agafat un ritme alegre, però vigilant de no pujar les pulsacions en excés. Exercici aeròbic i prou. En Pep i en Joan se’ns han avançat força abans d’arribar a Artesa.
La segona aturada la fem a Cervera. Més o menys, hem mantingut el mateix ritme. Estones xerrant, d’altres en fila d’un i concentrats a no perdre la roda del davant.
Des de quarts de deu que el termòmetre del Garmin em marca per sobre dels 30 graus. Ja hem fet bé de sortir ben d’hora.
Tornem per Sant Ramon, amb tota la calma del món. No es pot anar distret. En Manolo ha caigut, una d’aquelles caigudes inesperades, en què tot d’una et trobes a terra i no saps ben bé com ha estat. Al final, no ha estat res. Cops, rascades i uns quants dies ben masegat.
En tornar, no puc deixar de pensar en si m’hagués passat a mi, a pocs dies de la North Cape. De fet, des de fa ja unes quantes setmanes que m’ha agafat una mica de por, no ben bé per si puc caure, que sempre hi ha el risc i sempre hi estem exposats, si no en qualsevol entrebanc que em pugui aixafar tota la feina feta i comprometre la participació a la North Cape. Amb l’onada de covid, per exemple. No faig altra cosa que tocar ferro!!!

El Casal de Calaf, nou col·laborador

Matí calorós i quiet, amb els molins acarats a nord a l’espera d’una tramuntana que ningú espera. Nit de mal dormir, no sé si tòrrida o roent, però horrible. Mai ens havia passat a la Guàrdia el que succeeix aquest estiu. Sempre havíem hagut de dormir amb la finestra tancada per fred, i alguns anys no hem arribat a treure el nòrdic, tan sols l’hem canviat per un de més prim.

Dia de descans. Preparo el material que m’he d’endur.
Aquests dies, apareixen posts de ciclistes que aniran a fer la Transcontinental. Comença el dia 24, l’endemà de la North Cape. És una prova semblant, d’uns 4.000 km també, però es diferència perquè és competitiva i perquè no hi ha una ruta establerta per l’organització sinó que cada participant ha de trobar la més ràpida i curta per anar, aquesta vuitena edició, de Bèlgica a Bulgària, amb quatre portes de pas obligatòries. El que vull dir és que em sorprèn la poca quantitat de roba i coses que porten els participants. Hi ha el cas de l’Ulrich Bartholomoes (@ubartholmoes) que amb una bossa al seient del darrera i una al damunt i a sota de la barra del quadre, ja en té prou. És un cas excepcional perquè ell va a guanyar la prova. Vol dir que la farà en la meitat de dies que no pas jo la North Cape, no som comparables en res, però em deixa parat la capacitat de resistència i de subsistència que tenen aquests atletes.
A mi em sembla que no puc prescindir de res del que penso portar. De tota manera, fins al darrer dia, hi donaré voltes. A veure si m’estalvio 100 grams!

Assisteixo a la xerrada del Casal de Calaf sobre la cooperativa Territori de Masies. Són col·laboradors del projecte, però a més m’interessa la seva experiència. Crec que estan fent una feina extraordinària per a la recuperació del patrimoni agrícola i humà territori.
Encabat, abans del concert dels Pa de Cada Dia, el president del Casal, Jordi Pujol, em crida que pugi a l’escenari i em fa lliurament de la col·laboració de l’entitat al projecte ‘North Cape Guanyem l’ictus’. Repeteixo que les col·laboracions dels més propers fan encara més il·lusió. Aprofito per explicar que els diners aniran destinats a la creació d’un centre específic per al tractament i la recuperació de l’ictus i les malalties neurològiques, i els dono les gràcies en nom de la Fundació Althaia i de tot els malalts.

Maquinària Agrícola Solà, nou col·laborador

Porto el vinil de la Penya Barcelonista de Calaf i comarca i els mallots a la Fundació Althaia. N’hi ha 8 a disposició de qui vulgui adquirir-ne un. Bé, de fet 7, perquè n’hi ha un que ja ha estat agafat per l’Antonino a qui agraeixo la col·laboració, entre tantes coses que li dec.
A mig matí, l’Olga em comunica que Maquinària Agrícola Solà s’ha afegit com a empresa col·laboradora del projecte North Cape Guanyem l’ictus. Truco a en Jordi per agrair-li-ho. Ja ho he escrit cada vegada que ha passat, totes les col·laboracions generen sentiments d’agraïments semblants, però les que són més properes causen una il·lusió especial.

Surto a entrenar a dos quarts tocats de set. Avui tinc temps i aprofito per fer una sortida d’unes dues hores, plana. Vaig a fer la volta a Tarroja de Segarra. Surto per Conill i vaig cap a Sant Ramon, per estalviar-me les obres d’asfaltatge. Ja tenen força quilòmetres fets, i ara estan per la zona de Segur a Sant Guim. Tinc el vent a favor i vaig de pressa. A la tornada ja ho pagaré. Fa una mica de ràbia. Al matí, ni un bri d’aire. Però, a partir de migdia, es gira marinada i d’una certa intensitat. Quan he sortit, l’aplicació em marcava 23 km/h. Em sembla que en són uns quants més. Almenys, la calor és suportable. 32 graus de màxima. El tros de Tarroja a Cervera se’m fa pesat. Cara amunt, vent en contra, carretera oberta i transitada… De Cervera, baixo cap a Sant Ramon i pujo per Pujalt. Arribo a casa abans del que em pensava. He anat prou de pressa, sense gaire bé voler. La primera part, amb el vent a favor, hi ha ajudat. També noto que les forces van tornant. Que l’entrenament fet i el descans, té la seva recompensa. A veure. D’aquí a una setmana justa, si tot va bé, ja serem en un càmping prop d Rovereto. Dilluns he de recollir la Marco Polo retolada amb el logotip de la North Cape.
En total, he fet 51,7 km en 2:00.

Quan arribo a casa, em diuen que al Condis s’han venut gairebé totes les samarretes del repte de la North Cape que hi vaig dur. Content.

Deu dies

Repetim paràmetres meteorològics: 19 graus de temperatura i 2 km/h de vent de migjorn a les 6 del matí. Just falten deu dies per iniciar la North Cape.
Rebo la comanda de Tactic. Els mallots curts i llargs i els culots que portaré a la North Cape, amb els logotips de les empreses patrocinadores: Mercedes – Stern Motor, Specialized The Cyclery i Fundació la Caixa, i el logotip del repte i de la Fundació Althaia que ja vaig portar a la Volta a Catalunya.
I vuit mallots més, exactament iguals als que portaré jo.. Una primera tongada per a aquelles persones que el vulguin tenir i que es podrà adquirir a partir d’una col·laboració determinada per la Fundació Althaia.

Etapa del Tour de França memorable, amb constants girs de guió. A mig Galibier, Primoz Roglic i Jonas Vingegaard s’han fet un tip d’atacar el líder Tadej Pogaĉar que els ha respost totes i encara els ha contraatacat un parell de vegades. El Jumbo – Visma ha aconseguit que l’eslovè es quedés sol, mentre ells tenien Wout Van Aert per davant i quatre ciclistes més. Però, a l’últim port, el Granon, l’escenari ha semblat que canviava. El Jumbo – Visma s’ha desfet. En Vingegaard s’ha quedat sol, mentre que en Pogaĉar ha recuperat Rafal Majka. Semblava que Pogaĉar ho tenia controlat i que l’etapa acabaria com gairebé sempre des de fa tres Tours, un atac en qualsevol moment, etapa i cursa sentenciada. Doncs, no. Ha estat Vingegaard qui ha arrencat i, aquesta vegada, en Pogaĉar no l’ha pogut seguir i ha guanyat l’etapa i li ha agafat tres minuts d’avantatge. Un fet inesperat i inèdit, des que l’eslovè de l’UAE domina el ciclisme i, especialment, el Tour. A veure demà, a l’etapa de la Croix de Fer, el Galibier una altra vegada i l’Alpe d’Huez.

Surto a entrenar. Una sortida curta, pel temps de què disposo. Per activar la musculatura després dels dos dies de descans i la setmana de recuperació feta. Bé. Les cames han respost. Baixo cap a Calaf i torno per Pujalt. Aprofito els repetjons per agafar un ritme àgil, però sense forçar. La cinta nova, molt més còmode. Aniré bé.
En total, 29 km en 1:16.

Reunió a l’Ajuntament de cara a la Festa Major. Molt positiva. Content.

Cinta nova

Llevat a l’hora de sempre. Obro el mòbil per mirar la temperatura. 19 graus a les 6 de matí. El vent, inexistent. 3 km/h, posa, de serè.

Rebo l’avís de Tactic sports que la comanda de l’equip per a la North Cape ja ha sortit del seu magatzem. Suposo que en un parell de dies ja el tindré. Duré molt poca roba, un parell de mallots i de culots i prou.
A la comanda també vénen uns quants mallots de més, per si algú vol col·laborar amb el repte adquirint-ne un. Ja tinc un amic que me n’ha encomanat un.

L’Edgar m’envia el logotip de la Penya Barcelonista de Calaf i comarca. El reenvio a l’equip de Comunicació i Mecenatge de la Fundació Althaia perquè l’incloguin en el panell d’empreses i entitats col·laboradores en el repte ‘North Cape Guanyem l’ictus’.

Recullo la bicicleta al Racó de la Bici. Cinta de manillar nova. La que duia fins ara, a banda de desgastar-se de seguida, no m’acabava de convèncer. Massa prima, tot i dur-ne dues. A la Lleida – Lleó – Lleida vaig acabar amb les mans ben enrampades i adolorides. No m’havia passat mai. L’esquerra, la de l’ictus, encara la hi tinc una mica. Trobar cintes de color taronja.

Segon dia de descans consecutiu. Massa calor a migdia per sortir; més cap al tard no puc perquè tinc reunió del Consell Comarcal. A aquestes alçades, val més guardar que no pas malgastar.
Veig que al Tour, els de la general també s’ho han agafat amb calma.

Tarda vespre al Consell Comarcal. Mentre hi baixo, em creuo amb una bona colla de ciclistes que es deuen haver esperat a que passés el pic de la calor per sortir.