Començo el matí amb una bona notícia: el projecte té dues noves col·laboracions, Metal·lúrgica Busquet i l’Hotel Alta Segarra. Em repeteixo, ja ho sé, però les adhesions que venen de casa, amb persones amb qui comparteixes afanys i amistat, tenen un plus d’il·lusió i agraïment.
Ja ho tinc tot llest. Maletes plenes i muntades a la bici. Surto a fer un vol curt, no res, ni un quilòmetre, només per comprovar que les bosses queden ben posades. Divendres, un cop ja siguem a Rovereto, faré una sortida curta per acabar-ho de comprovar i activar una mica la musculatura. I per fer-me passar els nervis, esclar.
També revisaré tot el que porto. Hauria de poder prescindir d’alguna cosa per poder rebaixar el pes de la bicicleta. Però, ara mateix, no sé pas què. Miro les bicicletes que d’altres participants van penjant a l’espai de la North Cape, i em fa la sensació que no porten tantes coses com jo.
La bici està a punt. A partir de dissabte, haurem de veure si també ho estic jo. Crec que sí. En tot cas, he entrenat tot el que he pogut. En el darrer any, he fet 19.204 quilòmetres, vol dir una mitjana diària de 52,6 quilòmetres i una mitjana setmanal de 369,3 quilòmetres. He fet tres entrenaments pensant en la North Cape: el juliol passat, vaig fer 1.500 quilòmetres en sis dies i mig, la setmana de vacances de Nadal vaig sortir cada dia per fer més de 100 quilòmetres (me’n van sortir uns 800), i a començaments d’aquest mes vaig fer els 1.200 quilòmetres de la Lleida – Lleó – Lleida. Tot aquest entrenament hauria de ser suficient. Però, fins que no m’hi trobi, no ho sabré del cert.
No obstant tot això, estic content d’haver arribat fins aquí i d’haver aconseguit tot el que hem aconseguit en benefici de la Fundació Althaia per a la seva lluita contra l’ictus i la millora del tractament dels malalts. Avui, han publicat que ja hem superat els 2.800 quilòmetres, vol dir 28.000 euros per a la construcció d’aquest centre específic per al tractament de les malalties neurològiques i l’ictus. Falten 1.000 quilòmetres més, que estic segur que s’aconseguiran en els propers dies.
Perquè el meu repte comença dissabte a dos quarts de nou del matí i acabarà, si tot va bé —que hi anirà!— un dia de començaments d’agost, però el repte col·lectiu per a guanyar l’ictus continuarà. I tots hi pedalarem.
Apunts per a un dietari 