Primera hora del matí. Vaig a buscar al concessionari d’Stern Motor la Mercedes Marco Polo amb què anirem a Rovereto, punt de sortida de la North Cape 4000. L’han retolat amb el logotip del repte ‘Guanyem l’ictus’. La Laura i la Jorgina em seguiran, però sempre a força quilòmetres de distància. El suport està completament prohibit i és causa de desqualificació automàtica. En Ton se’ls afegirà a Estocolm a partir del 31 de juliol. Ens retrobarem al Cap Nord i hi farem el camí de tornada. Estaré molts dies sense veure’ls, però sabré que els tinc ben a prop i això m’ajudarà.
Molt agraït pel suport que tinc d’Stern Motor des del primer dia.
Tant a l’anada com a la tornada, passo a prop de l’incendi del Pont de Vilomara. El cel és vermellós i l’aire de cendra. Hi ha una imatge que em colpeix. Al capdamunt de la pujada de Vacarisses, en entrar dins del túnel que hi ha després de passar l’abocador, la imatge de les muntanyes de Montserrat és sempre espectacular. Menys avui. Perquè, senzillament, no es veuen. Hi ha una boira de fum i cendra que ho impedeix.
Segueixo rebent trucades i missatges d’amics que em desitgen sort i em donen molts ànims. Els agraeixo d’una manera que no crec que sàpiga expressar exactament. Em sento acompanyat i sé que això em donarà força en els moments difícils que segur que passaré.
L’organització de la North Cape publica l’enllaç de la seva pàgina web des d’on es podrà seguir el recorregut de tots els participants en temps real. Portaré el dorsal número 58. Aquest és l’enllaç: https://www.northcape4000.com/?fbclid=IwAR1uqNDmUZg49d3nrSaOEVinnJtGeAEx_LVG6tGe6bN3ilceiRwEgrKm1Uc
Darrers preparatius. Crec que ja ho tinc tot, o gairebé. Sempre m’ha agradat deixar-me coses per al final perquè així tinc feina a fer i és una manera com una altra de fer-me passar els nervis.
Apunts per a un dietari 