Una altra victòria “meravellosa”

No n’ha estat un, n’han estat quatre, els gols que el FC Barcelona ha marcat a l’Almeria al Camp Nou aquest dimecres, però el joc de l’equip ha estat pitjor que el que va fer diumenge al camp del Celta de Vigo, tan discret i ensopit però més lent i menys intens, sense cap mena de gràcia ni interès, contra un equip amb entrenador nou, Sergi Barjuan, i que té tots els números per tornar de pet a la Segona Divisió; n’ha sortit ben parat, l’exblaugrana.

“Guanyar mai és dolent”, va dir Luis Enrique diumenge per espolsar-se les preguntes al per què del joc tan poc convincent del seu equip, especialment a la primera part i fins que Xavi no va sortir i va agafar la pilota i va posar una mica d’ordre al seu voltant. Tenia tota la raó d’un sant futbolístic, l’asturià. Ara: trobo que va exagerar quan va qualificar aquella victòria de “meravellosa”. Potser no calia.

“És una utopia jugar bé i golejar els 38 partits” del campionat de Lliga, va dir quaranta-vuit hores després. També és cert. I ho és més encara si un dels rivals és l’Almeria i el calendari que ve és frenètic i no cal esmerçar-hi més esforços dels necessaris, que serà un tot o res. Amb els tres punts n’hi havia prou i de sobres. Qui jornada passa, Lliga empeny. Ja només en queden vuit, de jornades. Que vol dir que els quatre punts agafats al Reial Madrid es tornen més inabastables.

Aparentment, tot va bé. L’equip està viu en totes les competicions, amb dues de molt ben encarades. La solidesa defensiva és un argument fort. També ho són els gols a pilota parada i la capacitat per adaptar-se als rivals i al partit i de guanyar amb variants inèdites. I no obstant, no tot es veu prou bé.

Perquè no va de punts i gols això del futbol, ni tan sols va de títols, goso dir. Perquè no n’hi ha hagut mai prou amb tot això. I al Barça, menys encara, ni ara ni mai. Els campionats atorguen temps als entrenadors, són com una revàlida, no pas una pròrroga. Però mai no els han donat el reconeixement que hi hauria d’equivaldre. De glòria, ni un gram. Perquè va del joc, això del futbol. Vol dir passar-s’ho bé veient jugar el teu equip. Va de l’educació futbolística, doncs. Del pes de la història.

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat el dimecres, 8 d’abril de 2015]
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s