Tot per decidir

La prèvia de la jornada havia estat marcada per les declaracions oposades de Luis Enrique i Carlo Ancelotti. Mentre el tècnic blaugrana va assegurar que cap dels quatre equips que opten al títol guanyarà els deu partits que quedaven, el tècnic merenga va afirmar que guanyar els trenta punts que hi havia en joc no era cap utopia. Vistos el joc i el resultat d’un equip i l’altre, el fet paradoxal és que un i altre tècnics tenien raó! Mentre els blaugrana han guanyat per un 0 a 1 sofert, els blancs han apallissat el Granada amb un 9 a 1 pletòric i amb 5 gols d’un Cristiano revifat.

Els blaugrana han jugat una primera part molt fluixa. En unes circumstàncies normals, vull dir les de fa unes temporades, no gaires, diríem que el seu joc ha estat impropi del d’un equip que pretén guanyar els títols majors, i desconegut completament. Però, en les condicions actuals, les de la temporada en curs, ja tenim assumit que són les pròpies i les conegudes del Barça de Luis Enrique. La diferència és la renúncia a controlar el partit des del mig del camp i jugar-se-la a les dues àrees.

I una segona part en què si el joc dels blaugrana no ha estat millor d’una manera radical sí que s’ha acostat prou a la versió que li considerem més genuïna. No deu ser cap casualitat que aquesta transformació hagi coincidit amb la presència al camp de Xavi i Iniesta. Es fa difícil d’enraonar, perquè el gol ha arribat a pilota parada i perquè els dos migcampistes han estat junts al camp a penes un quart d’hora, qui ho vulgui negar trobarà arguments per fer-ho creure, com el gol mal anul·lat a Neymar abans de l’entrada de Xavi o la baixada física dels gallecs, però la impressió que ha fet és exactament aquesta, que durant aquell quart d’hora els blaugrana han agafat el control del partit des del domini del mig del camp.

Queden nou jornades de la Lliga espanyola, cinc partits a tot estirar de la Lliga de Campions i la final de la Copa del Rei. Seran dos mesos de futbol sense parar en què el FC Barcelona es jugarà els tres títols a què opta i el seu futur institucional més immediat, amb els fronts judicial i electoral del tot oberts i interrelacionats i poc o molt condicionats pels resultats en el futbolístic. El ritme serà frenètic. També fascinant. Com que tot hi està per decidir, qualssevol desenllaç és possible.

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat el diumenge, 5 d’abril de 2015]
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s