Desgavellat

Una setmana sense futbol a can Barça són set dies de polèmiques i maldecaps per als directius i el personal de la comunicació, diu el tòpic. Com en tots els tòpics, hi ha una part de veritat i una altra part, més gran, d’exageració. N’és un bon exemple aquesta setmana que transitem, amb l’equip sòlidament instal·lat en el lideratge de la Lliga espanyola, classificat per als quarts de final de la Lliga de campions i amb la final de la Copa del Rei a la faixa, és a dir, amb tots els ingredients com perquè els problemes fossin de pa sucat amb oli.

Dijous es va presentar al Museu del FC Barcelona l’espai dedicat a preservar la memòria del president Josep Suñol i Garriga, assassinat per les tropes franquistes el 6 d’agost de 1936, en tota la seva dimensió, no només per la seva qualitat de directiu blaugrana, també com a polític, periodista i mecenes social i cultural. Hi vaig dir que Suñol quedaria meravellat de la grandesa a què ha arribat el FC Barcelona. No ho vaig dir, però ho penso, que també quedaria horroritzat de les intrigues, picabaralles i garrotades que es claven les diverses faccions culers, del mal que es desitgen i es procuren els uns als altres. Cridaria a l’ordre i maldaria per posar-hi fi, en Suñol.

En el front judicial hem assistit, d’una banda, a un exercici cada vegada més habitual en el periodisme de declaracions ara enfervorit per la impaciència i la imprudència de les xarxes socials. Em refereixo a la interpretació de la interpretació. Vull dir la declaració del president Josep Maria Bartomeu davant el jutge Pablo Ruz en el cas Neymar en què afirmava que Tito Vilanova els havia demanat d’avançar el fitxatge del brasiler un any. I, de l’altra banda, ens han fet saber que encara que el jutge que porta el cas dels espionatges hagi decidit arxivar-lo i desimputar-ne l’exdirector general Joan Olivé i l’excap de seguretat Xavier Martorell, tant el soci Oriol Giralt com el FC Barcelona hi presentaran recurs.

N’hi ha més, molt més. N’hi ha tantes, que en un article no hi caben totes: hi ha el directiu Toni Freixa contra el seu president Josep Maria Bartomeu, perquè no el veu de candidat si té al damunt l’amenaça d’una condemna de presó, i contra Enric Masip per haver-lo vinculat amb Giralt i la moció de censura. Hi ha les declaracions de l’entrenador del Barça B sobre la degradació del Barça B i de tot el futbol base, reblades per Albert Benaiges.

I hi ha un etcètera més decisiu segons el qual l’auditora Deloitte hauria informat al FC Barcelona 26 dies després del fitxatge de Neymar del risc fiscal que incorria el club en considerar els 40 milions pagats a l’empresa N&N una indemnització i no pas salari. “Aquests documents no arriben a la junta directiva, és una tema que afecta els executius, imagino que l’auditor li ho deuria dir al director general del club”, hauria afirmat Bartomeu a Ruz en la resposta revelada per la SER. Una frase que si no és exculpatòria, és prova del desgavell que s’aprecia de fora estant.

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital el dilluns, 30 de març de 2015]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s