Victòria i mig títol

El Barça ha derrotat el Madrid i encara que no li ha superat l’averatge i que queden trenta punts per disputar-se, els quatre punts que li treu a hores d’ara semblen força decisius. Sobretot perquè ratifiquen les dinàmiques d’un i altre equip i aquest resultat les agreujarà.

Abans de començar, sabíem les alineacions que farien ambdós entrenadors i només intuíem com jugarien un i altre equip. Al revés del que era habitual les últimes temporades. La intuïció ens deia que el partit seria un anar i venir d’àrea a àrea perquè aquesta és l’aposta de Luis Enrique i perquè és el joc habitual del Madrid, hi hagi Mourinho o hi hagi Ancelotti a la banqueta merenga. Ha anat ben bé així. Acostuma a passar quan es confronta l’original amb el succedani que la versió més autèntica és la que s’imposa: als blancs se’ls ha vist més còmodes i habituats al caos organitzat, per bé que el marcador diu una cosa ben diferent.

El Madrid ha sortit a esperar, amb Bale de quart migcampista i amb Isco pendent de no deixar Marcelo sol davant Messi. Li ha durat ben poc el conservadorisme. L’actitud de Marcelo havia de ser una de les claus del partit, saber si refrenaria les seves ànsies atacants per no deixar Messi sol a la seva esquena o bé seguiria el seu instint ofensiu. La incògnita s’ha resolt en menys d’un quart d’hora: la primera pujada del brasiler ha acabat amb una rematada al travesser de Cristiano i, a partir d’aquí, i encara que els blaugrana s’han avançat en el marcador, els merengues han agafat confiança, s’han tret la por de les orelles i no han sentenciat el partit a la primera part pel seu poc encert. I perquè Neymar havia espifiat el 2 a 0.

La segona part ha començat igual i anava pel mateix pedregar fins que, primer, Suárez ha fet el 2 a 1 i, segon, i més decisiu, Messi ha deixat la banda i s’ha situat al mig del camp. No és que hagi canviat gaire res, blaugrana i blancs reptant-se a les dues àrees i amb el mateix desordre aparent, però almenys Messi ha entrat més en joc i cada vegada que ha agafat la pilota ha posat pausa i sentit al campi qui pugui. L’entrada de Xavi als darrers deu minuts ho ha acabat d’ordenar amb un Madrid jugant-se el tot per tot però ja sense crear perill. Al contrari, ha estat Casillas qui ha evitat dues vegades el 3 a 1.

Des de fa temps, a Madrid hi ha unes ganes boges de certificar un canvi de cicle al futbol, tant a la competició domèstica com a l’europea, a favor del Reial Madrid. L’han proclamat més d’una vegada, ja, i en totes se l’han hagut d’empassar. Ara, amb la consecució de la décima i el 3 a 1 infringit als blaugrana a la primera volta tenien arguments contundents per oficialitzar-lo, amb l’afegit, gens menyspreable, de la tercera Pilota d’Or per a Cristiano Ronaldo. Doncs, tampoc l’han encertada aquest cop. Potser ara és exagerat parlar de cap cicle i som en una època sense un dominador clar pel que fa els títols, ni el patró de joc (en aquest aspecte seria discutible, però ara no hi entrarem). Amb un matís: som en el cicle de Messi. El Barça en depèn i és la seva millor virtut.

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat el diumenge, 22 de març de 2015]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s