Un model de societat en perill

La modificació de l’Impost de Societats aprovada pel govern espanyol en vigor des de l’1 de gener de 2015 és una amenaça de primera magnitud pel teixit associatiu català. Malgrat les exempcions introduïdes el febrer, no em sembla que el problema greu que se’ls planteja quedi resolt. La clau està en el concepte d’activitat econòmica, que no pot superar els 2.000 euros d’ingressos. Perquè qualsevol de les activitats que es fan des de les entitats per a finançar-se, des de la barra del bar a la loteria de Nadal, cauen en aquest supòsit i superen de poc o de molt la quantitat exempta.

El problema és la contradicció que hi ha en la llei mateixa, vull dir voler aplicar un impost sobre els beneficis a entitats sense afany de lucre, és a dir, a entitats que per definició no en tenen, de beneficis. L’únic que hi ha al darrera de la llei és un afany recaptatori insadollable i injust que s’acarnissa en les persones més vulnerables i indefenses, sigui la classe mitjana que viu d’una nòmina, o bé siguin les associacions petites. Les noves obligacions fiscals les aboca a fer un esforç que no té cap sentit i que s’escapa del propòsit que els dóna sentit, o bé a la dissolució.

La reforma amenaça directament la supervivència de les entitats sense ànim de lucre, des de les Ampes als clubs esportius, que quedaran ofegades entre impostos i paperassa burocràtica inútil i cara, però indirectament les conseqüències seran devastadores perquè el que es posa en perill és el model de societat travat pel teixit associatiu. Totes aquestes entitats socials i culturals, tots aquests clubs esportius que ara es troben impotents davant de la normativa que els imposen, compleixen dues funcions primordials: la primera té una importància relativa, que és la de lleure; però n’hi ha una segona que és fonamental: la cohesió i la integració social a l’escala municipal, la més bàsica i la més decisiva per a la convivència.

Dijous, l’esport català es va ajuntar en un gran acte de rebuig organitzat per la UFEC i des de fa setmanes els ajuntaments organitzen xerrades amb les seves entitats per exposar-los les obligacions que es deriven de la nova normativa i, en el millor dels casos, oferir-los suport. Trobo que és insuficient, que la reacció arriba tard i que ensenya massa clarament la seva situació d’impotència i indefensió.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s