I amb en Pep, de testimoni

Ja és ben curiós aquest club, que no per conegut i previsible deixa de sorprendre’ns. Que diumenge el Reial Madrid visiti el Camp Nou, feia previsible que els partits de l’Eibar i el del Manchester City quedessin relegats a un segon pla informatiu. Allò de que s’ha d’anar partit a partit i que l’únic partit que compta és el que es juga primer està molt bé per a les rodes de premsa i les declaracions dels entrenadors i dels jugadors i dels directius i, fins i tot, les dels periodistes saberuts. Però, desenganyem-nos, amb el Madrid al tombar la cantonada, un Madrid que viu sense viure en ell mateix, que diria aquella, i a qui els blaugrana poden deixar ben estabornits, estava cantat i és d’una lògica de primer curs que l’Eibar i el City s’observarien com a tràmits necessaris per anar fent boca i fer-se passar els dies. L’Eibar no té prou entitat ni prou atractiu com per generar un interès que vagi més enllà del partit que passa i Lliga empeny, ni el resultat de l’anada a Manchester causava la menor temença ni provocava una tensió excessiva, ni pell de gallina ni res.

Ara: el que ja no era tan de preveure (o sí, perquè al capdavall, després de tant de temps de viure el club i els seus heralds els acabes coneixent com la mare que els va parir) era que el focus del partit contra el City s’adrecés a la presència de Josep Guardiola a la seva localitat, al costat del seu pare, i no pas a la Llotja. No vull dir que se n’informi, perquè és un fet digne de menció, fins i tot enfocar-hi una càmera, destacar que va arribar sis minuts tard i corrent i buscar-ne la reacció després dels gols i d’altres episodis, especular què va voler fer quan es va tapar amb el mocador de coll i etcètera, vull dir que s’insinuï una crítica miserable. De veritat que n’hi ha que s’ho haurien de fer mirar perquè la seva obsessió per Guardiola, sinó és malaltissa, almenys ho sembla.

Total, que Josep Guardiola ha vist com el FC Barcelona ha tornat a guanyar el Manchester City i superar-lo clarament en el joc en un partit entre entretingut i boig, amb els dos porters de protagonistes destacats i amb Messi d’emperador majestuós que ha tornat a demostrar que als anglesos els cal menjar encara moltes sopes i uns quants litres de til·la.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s