Hauria de dimitir Bartomeu (i Cierco)?

El president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, no té cap intenció de dimitir, que se sàpiga. Ja ho va dir fa mesos, que encara que l’imputessin en el cas Neymar no dimitiria. De fet, no només no pensa en plegar sinó que té la intenció de presentar-se a les eleccions que va dir que convocaria a final de temporada, o bé quan l’equip s’hagi quedat sense cap possibilitat de guanyar un títol. A més, pel to i pel contingut del comunicat que va fer el club divendres, en què denunciava la “anormal celeritat” la “agressivitat” del jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz, ja es veu que la seva voluntat és no abaixar el cap i, al contrari, plantar cara a la justícia espanyola. Hi té tot el dret i, a més, trobo que és l’única manera que té de fer-se valdre i arribar amb força a les eleccions. Si afluixés, ho hauria de deixar córrer immediatament.

Les conclusions de Pablo Ruz són dures per a Bartomeu perquè el situen “en la gènesi de les operacions que són la base fictícia del procediment” per al fitxatge de Neymar i també li atorguen “el coneixement, assumpció i autorització” dels pagaments que constitueixen “l’entramat defraudatori”. És a dir, que si Bartomeu pretén fer taula rasa amb la presidència de Sandro Rosell, el jutge li ho impedeix amb raons contundents. No és gens estrany: Bartomeu era el vicepresident esportiu i va participar del fitxatge de Neymar, com no podia ser d’una altra manera.

Si només parléssim del cas Neymar, la tàctica de Bartomeu es podria explicar i “l’enginyeria contractual” que es van empescar els culers la podrien observar com un recurs d’espavilats per prendre-li el crac brasiler al Madrid, l’admetrien, en pagarien la multa corresponent i gaudirien dels serveis de Neymar.

Tanmateix, el cas Neymar és un cas més dels que assolen el FC Barcelona institució des de fa deu anys pel cap baix, des de la moció de censura i l’acció de responsabilitat contra Joan Laporta i els seus darrers directius a la sanció de la FIFA. Per més que se’n vulgui ara desdir per tàctica electoral, Bartomeu és tan responsable com Rosell (com també ho són Faus, Moix i Freixa) de la judicialització i la pèrdua de rigor i prestigi internacional que pateix el club. Només hi faltava que el directiu Ramon Cierco fos amb el seu germà Higini el propietari de la Banca Privada d’Andorra, que ha estat acusada pels Estats Units d’un presumpte delicte de blanqueig de diners procedents del crim organitzat.

Per més que vulgui apartar-se’n, Bartomeu arrossega la seva estretíssima relació amb Rosell. “Votar sí a la moció de censura és votar no a Johan Cruyff”, va dir el 5 de juny de 2008 i així li ho han recordat just després de fer-se la fotografia amb l’holandès. Massa història per esborrar, massa fotografies per passar pel Photoshop.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s