Però, a qui votarà Cruyff?

No sé si a aquestes alçades Johan Cruyff aixeca gaire vots en unes eleccions, cosa ben diferent és el cruyffisme que sí que en mobilitza.

Si hem de fer cas a la darrera enquesta publicada, la primera part de la que va fer Catalunya Ràdio a la prèvia del partits contra el Màlaga i contra el Rayo Vallecano, el cruyffisme assoliria la presidència del FC Barcelona de manera abassegadora amb el 35% que volen Joan Laporta, el 19% que desitja Josep Guardiola i el 6% que es decanta per Agustí Benedito. Total, un 60% a favor dels tres hipotètics candidats (només Benedito ha dit que anirà a les eleccions de final de temporada, Laporta s’ho rumia i Guardiola és segur que no s’hi presentarà) que inequívocament es poden qualificar de cruyffistes. Per contra, només un 2% voldria tenir Cruyff de president.

A l’altre cantó, el neonuñisme surt clarament derrotat amb el 15% que obtindria el president Josep Maria Bartomeu i el 2% de l’expresident Sandro Rosell. No sé quin percentatge és més sorprenent, si el que obté Rosell o el que obté Cruyff. I, posats a jugar, hagués estat bé saber quants culers somien encara amb Josep Lluís Núñez.

Aquesta enquesta, com totes les que es fan a mesos vista de les eleccions té una importància relativa. Em sembla força ajustada a l’estat d’opinió del barcelonisme que crec percebre i que imagino. Ara: com que no sabem qui s’hi presentarà finalment i els culers n’han de viure tantes encara, no anticipen cap resultat. Al marge del 21% que no es decanten per ningú, si Laporta no es presenta, qui s’emporta aquest 54% que sumen amb Guardiola? És clar que la presència de Guardiola distorsiona aquesta primera enquesta i la converteix en un entreteniment. No obstant, assenyala que la batalla electoral es deurà jugar en aquest terreny.

Per això el moviment que ha fet Bartomeu de fer-se la fotografia amb Johan Cruyff és tan oportuna per als seus interessos a mig termini. Perquè l’única opció que té de convertir-se en alternativa és treure’s de sobre la llosa que va esculpir amb Rosell i la resta de la tropa d’haver fracturat i tesat el club des de la rancúnia i la irresponsabilitat.

I això no treu que l’acord a què han arribat sigui encomiable perquè assenyala el camí pel que sempre hauria de transitar el barcelonisme. Benvingut l’electoralisme!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s