Un gec de gols per recuperar el lideratge

El millor atac contra la millor defensa planteja un problema irresoluble. En canvi, quan dos equips fan un plantejament idèntic, la solució és inequívoca: guanya qui més qualitat posseeix. És el que passa amb els enfrontaments entre el FC Barcelona i el Rayo Vallecano. Si el bo (el Barça) juga tan bé com sap i està encertat, li clava un gec de gols al menys bo (el Rayo). Si no ho està del tot, el partit l’acaba guanyant igualment per una diferència de gols més curta. Però si el menys bo es queda amb jugador menys amb més de mitja hora de joc per endavant, llavors l’equació es resol sense més dificultat: 6 a 1, un altre rècord per a Messi (el de hat-tricks fets a la Lliga) i ocasió aprofitada per recuperar el lideratge que tan maldestrament s’ha deixat perdre el Reial Madrid.

El Rayo Vallecano és, d’un temps ençà, un equip simpàtic i agraït per als aficionats culers: es deixa fotre un gec de gols cada vegada i encabat s’ho agafa d’allò més bé. No sempre ha estat així. De bon principi, era un tràmit que més aviat feia nosa, sobretot quan s’havia de jugar al camp del carrer del pallasso Fofó. Causava indiferència. Més endavant, quan era propietat de José María Ruiz Mateos i el presidia la seva dona Teresa Rivero, que va arribar a posar-li el nom a l’estadi.

Però, des que l’entrenador n’és Paco Jémez, el Rayo s’ha convertit en un equip simpàtic i agraït. I no només pels gols que li cauen a cada volta. Ho és per raons futbolístiques, per l’aposta tan agosarada que fa el seu tècnic sigui quin sigui el seu rival, amb jugadors que ni de bon tros tenen la qualitat tècnica dels equips del capdamunt de la classificació. No hi fa res: “Tant me fa perdre per un com per set”, explica Paco Jémez.

I ho és també per raons extraesportives. Jémez també en té bona part de culpa. L’exemple més recent i clar és pel fet d’haver pagat el deute d’una anciana de 85 anys que havia de ser desnonada per haver avalat el seu fill. Per una i altra raons, el Rayo Vallecano de Paco Jémez, en un temps de corrupció, compravenda de partits, populismes, contractes multimilionaris, hipocresia, resultadisme i altres xacres, dignifica el futbol.

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat el diumenge, 8 de març de 2015].

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s