El procés i les enquestes

Hi ha certa unanimitat a dir que l’eufòria sobiranista s’ha desinflat, que el procés no avança amb la velocitat que ho feia fa uns mesos, que l’independentisme ja no fa bona cara i etcètera. Si fins fa cosa d’unes setmanes aquests missatges s’havien convertit en la lletania de l’unionisme interior i forà, darrerament també s’hi han apuntat veus tan potents del sobiranisme com les de Toni Aira o de l’Agustí Colomines. Només hi ha faltat l’enquesta de El Periódico per deixar-se anar del tot: «El sobiranisme, a la baixa», deia en el seu titular i afegia que «La majoria creu que la pugna dels partits està desinflant el procés».

És clar que el fiasco de la llista única entre CiU i ERC, almenys, i les picabaralles que hi va haver abans i després del 9-N han causat decepció i un punt de perplexitat entre el sobiranisme i és plausible la dada que ofereix l’enquesta de El Periódico que la majoria sobiranista creu (el subratllat és meu) que el procés s’està desinflant. Ara: una cosa és que la majoria s’ho cregui perquè no para de sentir-ho, i cada cop més de part de persones que en formen part i són inequívoques, i una altra que sigui cert o que, al capdavall, suposi cap capgirament decisiu.

Vull dir que la voluntat d’independència em sembla sòlidament enquistada i que això es pot apreciar a l’enquesta dels trons. A l’actual Parlament, si sumem els escons de CiU, ERC i la CUP, les tres forces clarament a favor de la independència, ens dóna un total de 74 diputats. A l’enquesta en sumen 70 en el millor dels casos. Una pèrdua de 4 diputats, certament, però que es pot justificar per la part d’UDC; potser no en són 74, exactament perquè dels 50 de CiU algun n’hi deu haver que s’hi sumaria (o que encara no ho sap).

El que crec és que la conclusió del desinflament és precipitada. Cal una prova fefaent per afirmar-ho amb certesa. Una enquesta no val. Les eleccions municipals, per exemple. Una altra cosa és que els partidaris de la independència no siguin encara prou. Però, això ja fa molts mesos que ho sabem i el 9-N ho vam comprovar, malgrat l’èxit sorprenent que va ser: fan falta entre 400.000 i 500.000 vots més per tenir-la garantida.

L’enquesta, com el nas i l’orella ben parada, detectava alguna incertesa, com ara quin forat farà Podem i a on, si a l’unionisme d’esquerres o a l’abstenció i en quina proporció traurà vots a la CUP. Però, en canvi, no resolia quina patacada no tindrà ICV ara que s’ha definit pel no i que, en conseqüència, li han començat a marxar referents sobiranistes com Raül Romeva. I tampoc valia per mesurar un més que possible trencament a UDC quan aquest partit procedeixi a decidir-se per un sí o per un no. Massa aviat per a tot plegat.

L’únic que se sap de fa temps és que l’independentisme encara no és prou majoritari i per això, més que de desinflament, del que es tracta és de decepció i angoixa perquè els partits no aprofiten tots els trumfos que tenen al seu abast i perquè no es dediquen a explicar els beneficis de la independència de Catalunya i es deixen estar de baralles de galliner.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s