Amb una final a la faixa

Sempre he cregut que si l’any 2008 el Barça hagués eliminat el València a les semifinals de la Copa del Rei, no hi hagués hagut moció de censura a final de temporada. El març d’aquell any l’ambient a fora i a dins del club ja era irrespirable i l’equip, malgrat liderar la Lliga i estar viu a totes les competicions, feia patir molt. Tanmateix, haver superat la semifinal contra el València hagués servit per tenir guardada la possibilitat de disputar una final, amb tot el que significa emocionalment, i de guanyar un títol que, si més no, hagués valgut per guanyar temps. El Getafe era un rival propici. Segur que la història hagués estat ben diferent, encara no que no podem saber si hagués estat millor o pitjor. El president Laporta hagués cessat Frank Rijkaard igualment i l’hagués substituït per Josep Guardiola? Ningú no ho pot dir.

Per això entenc que el partit d’avui contra el Vila-real té una importància vital, sobretot, per a la presidència de Josep Maria Bartomeu. Ell ha dit que mentre l’equip tingui una possibilitat de guanyar un títol, no convocarà les eleccions avançades que ha anunciat. La seva posició té sentit. Si el Barça eliminés el Vila-real, el calendari electoral s’aclariria, doncs. Però més enllà de la data, assegurar-se la presència a la final del 30 de maig li garantiria a Bartomeu uns últims mesos de mandat força més tranquils. Perquè qualsevol daltabaix que hi pugui haver, Messi no ho vulgui, es viu millor amb un roc, i qui diu roc diu una final, guardat a la faixa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s