La Champions, no enganya

Seria una estupidesa desmerèixer el partit que ha jugat el FC Barcelona, la primera part per damunt de tot, però la conclusió més clara que n’he extret, aplicant-hi una mirada el més freda i neutre possible, és que el Manchester City encara ha de menjar moltes sopes abans no es pugui considerar un dels grans equips del futbol europeu.

El potencial econòmic del City és indiscutible i la prova és que ja ha començat a treure el cap en els primers llocs del rànquing dels equips més rics que cada any publica Deloitte. Però les seves prestacions futbolístiques encara no són equiparables.

Abans del partit vaig llegir una anàlisi d’ESPN en què afirmava que no n’hi prou amb gastar diners per esdevenir un club gran, que el que cal és guanyar partits importants. Doncs, el City no només no ha guanyat el partit d’anada dels vuitens de final de la Lliga de campions, tampoc no ha estat a l’alçada del desafiament amb què s’ha trobat. L’absència de Touré Yaya no pot ser un argument suficient.

Manuel Pellegrini ha estat valent aquest cop. A diferència de l’any passat, el xilè ha plantejat un partit per discutir la possessió de la pilota als blaugrana i guanyar-lo. Però la primera part que els ha sortit, ha estat impròpia d’un equip que pretén fer-se amb els candidats a guanyar la Champions. No ho dic pels dos gols encaixats ni per les ocasions que ha concedit, sinó per la imatge d’inferioritat i vulnerabilitat que ha transmès.

Pel que fa el Barça, el partit l’havíem catalogat com una prova de veritat per a veure si la derrota contra el Màlaga era un accident que no estroncaria la dinàmica positiva arrencada encabat la desfeta d’Anoeta. Em penso que la conclusió haurà d’esperar algun partit més.

Perquè si bé la primera part ha estat convincent, malgrat la poca resistència del rival, que ja he dit que no pot desmerèixer el joc dels blaugrana, la segona part ha fet bons els dubtes que havien emergit dissabte. N’hi ha hagut prou amb que els citizens apugessin la intensitat com perquè els blaugrana comencessin a concedir ocasions una darrera l’altra, fossin més o menys perilloses. Fins a l’expulsió de Clichy al minut 74, el Barça no ha recuperat el control del partit.

L’1 a 2 és un resultat excel·lent que reflecteix força bé com ha anat el partit i que deixa l’eliminatòria prou ben encarrilada, malgrat el penal errat a l’últim minut que l’hagués resolta gairebé del tot. Que els dos gols els hagi fet Suárez, també és un punt a favor de la consolidació de l’equip.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s