Només va ser una relliscada?

Gerard Piqué ha dit aquest dilluns a la tarda que la derrota contra el Màlaga al Camp Nou (0 a 1) només “va ser una relliscada” i que no els fa “tant mal com Anoeta”, quan van desaprofitar l’espifiada del Reial Madrid.

Sense cap mena de dubte, els blaugrana tenen en el partit d’avui contra el Manchester City una oportunitat immillorable per demostrar que, efectivament, la patacada de dissabte va ser un accident que no trencarà la bona línia iniciada a partir d’Anoeta, precisament.

És clar que l’equip té encara credibilitat, només faltaria. Duia onze partits seguits guanyant i jugant bé, o jugant bé i guanyant, tant se val, s’havia trobat una alineació tipus i les rotacions introduïdes, en defensa i al mig del camp, no havien trencat l’equilibri tàctic aconseguit i etcètera.

Luis Enrique ha dit que “no ha passat cap hecatombe, només hem perdut un partit; queda molt encara” i té tota la raó del món. Ara: s’equivoca quan afirma que “el Barça és un club tan especial que necessita d’afers externs per decorar l’arbre de Nadal.” No és només això.

Perquè, derrota al marge, si el partit contra el Màlaga ha deixat tothom, o gairebé, tan desconcertat és per raons que a mi em semblen prou objectives i evidents com perquè s’hagin reobert els dubtes que s’havien generat, al meu entendre, a partir de la derrota contra el PSG.

Que els blaugrana no poguessin remuntar el gol en contra encaixat en el minut 7 és plausible. De partits d’aquesta mena n’hem vist un munt i cada temporada n’entra un, almenys.

El que és sorprenent és que fossin incapaços de generar cap ocasió clara de gol, llevat de la de Rafinha al minut 10, i que durant la segona part només xutessin a porta dues vegades, i en els minuts finals.

El que genera desconcert és que per segona vegada contra el Màlaga, els blaugrana siguin incapaços de crear-li oportunitats de gol, per més bon plantejament que fes el tècnic Xabi Gracia. Perquè parlem del Màlaga i de Xabi Gracia i del FC Barcelona i Luis Enrique.

I, finalment, el que va causar perplexitat va ser, d’una banda, que els canvis introduïts a l’alineació i en el plantejament no aportessin cap solució a la impotència tàctica, al contrari, que causessin un daltabaix insuperable; i, d’una altra banda, potser com a conseqüència de tot plegat, la pèrdua de papers de la mitja part final: hi ha hagut moments pitjors, sens dubte, però la reacció d’Alba de donar puntades a un rival estès a terra és impròpia.

Contra el Manchester City veurem, o podrem intuir, si contra el Màlaga només hi va haver una relliscada i prou. O, dit d’una altra manera, si els problemes de l’equip són estructurals i la revifada des d’Anoeta ha estat conjuntural i prou. I qui diu conjuntura, diu Messi, és clar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s