Un camp per a Tito Vilanova

El camp número 1 de la Ciutat Esportiva Joan Gamper porta el nom de Tito Vilanova des d’ahir. Trobo que és un encert. Com també m’ho sembla que s’hagi decidit que la Llotja dugui el nom del president Josep Suñol i Garriga.

En això de posar noms als espais es poden cometre exageracions perquè l’equilibri és difícil. Sobretot quan la decisió es pren sense la distància temporal i emocional suficient. El risc és que no hi hagi prou consens o que s’interpreti com un acte de prepotència i unilateral i un equip directiu successor la desfaci. No va passar amb el Museu Josep Lluís Núñez, però sí amb la presidència d’Honor de Johan Cruyff. És el que pretenia dir.

En el cas de Tito Vilanova, la distància emocional no hi és perquè la seva mort és massa recent i va ser massa sentida. Tanmateix, em penso que el consens és innegable. Goso predir que cap junta de les que vindran en qüestionarà la idoneïtat del nom que s’ha posat al camp número de la Ciutat Esportiva.

Si de cas, l’exageració a què se’l sotmet ve per una altra banda i per una raó que no és complicada de veure. En el seu parlament, el president Josep Maria Bartomeu va afirmar que “Tito ens va permetre fer un salt a nivell futbolístic”. És exagerat. No és ni la primera vegada, ni l’única en què s’incorre en parlar de Tito Vilanova. Tampoc és la més greu. Probablement, sigui la més disculpable.

El que a mi em sembla és que el fet de reconèixer els mèrits d’un futbolista, d’un entrenador o d’un directiu, o d’un empleat si és el cas, o d’honorar-ne la memòria i fixar-la per sempre més en l’imaginari del club no ha de ser mai ni una imposició unilateral d’una facció ni un acte ideològic.

El valor dels mites i les llegendes d’un col·lectiu, dels personatges que hi han fet història i hi han deixat petjada, per no fer-ho tan solemne, resideix en la capacitat que se’ls atorga per unir-ne els membres i fer que s’hi reconeguin i s’hi identifiquin. Malament rai quan se’ls vol donar un ús llancívol. Vull dir que Tito Vilanova, el seu pas per la banqueta del FC Barcelona, esportivament i humana, té un valor en ell mateix i que no hi ha cap necessitat de fer-lo col·lidir constantment amb Josep Guardiola. Ben al contrari.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s