#LaFestadelFutbol

Luis Enrique potser no té temps per passar-s’ho bé amb els resultats de l’equip, pendent com ha d’estar del partit que li ve a sobre, no ho dubto pas gens, però entre l’afició blaugrana hi ha eufòria, o calor tropical per parafrasejar l’entrenador asturià. L’ambient abans de l’inici de la semifinal contra el Vila-real era de confiança absoluta amb les probabilitats que el Barça sigui a la final de la Copa del Rei. I això malgrat que els groguets van estar a punt de sorprendre els blaugrana tot just si fa deu dies. Segur que la festa que viuen a Madrid hi té molt a veure.

El Barça d’avui, no és el Barça de la jornada 1. Aquesta de Luis Enrique no me l’empasso, ni crec que hi hagi cap aficionat que se la cregui. La idea que ell en tenia al cap, potser sí; de fet, n’estic convençut. Vull dir que Luis Enrique ja pretenia des del primer dia aquest joc més directe i d’anar cara a barraca sense entretenir-se més del necessari al mig del camp. Perquè el joc dels blaugrana s’assembla força a la seva manera de jugar, això d’aparèixer a l’espai més que no pas d’avançar a còpia de combinacions que pretenen descol·locar els rivals. La diferència és que em sembla que ara ha trobat, primer, una alineació que equilibra la pressa i la pausa, entre Rakitic i Xavi, per posar-hi noms i cognoms, o entre Iniesta i Rafinha, i, segon, els resultats positius que fan de catalitzador.

Hi havia confiança, sinó eufòria, entre els culers deia perquè l’equip els n’havia donat motius de sobres. Des de l’ensulsiada d’Anoeta, i em penso que ja ho hem dit prou vegades, el futbol dels blaugrana ha girat com un mitjó. El Vila-real és un equip incòmode que ha vingut al Camp Nou conscient que només s’hi jugaria la primera part de l’eliminatòria: volia dir sortir-ne amb el millor resultat possible, però viu en qualsevol cas per jugar-se-la d’aquí a tres setmanes (quin calendari!) al Madrigal. No se n’ha sortit. Els blaugrana li han clavat un 3 a 1 que deixa l’eliminatòria molt ben encarada i que té el mèrit d’haver-lo obtingut contra un equip concentrat a no rebre massa gols, des de la paciència i no pas, com en els darrers partits, des de l’intercanvi de cops en un enfrontament a camp obert, símptoma del creixement tàctic i anímic que experimenten.

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat el dimecres, 11 de febrer de 2015]
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s