Això de la #fiestadeladeshonra

Sincerament, crec que se n’ha fet un gra massa amb això de la festa dels 30 anys que va celebrar el Cristiano Ronaldo després de perdre per 4 a 0 contra el l’Atlètic, i penso que el problema no el té el Cristiano Ronaldo sinó que el tenen els aficionats al futbol que s’hi han escandalitzat i esverat. Pensaria el mateix si el protagonista fos Leo Messi, per exemple. Ja les entenc, les raons del sarau. Precisament per això considero que la polèmica ha sortit de mare. El futbol és una exageració constant. Constatar-ho, no ho converteix en normal.

Cristiano Ronaldo va organitzar una festa per celebrar els seus 30 anys. No la va programar el dia que els complia, sinó que es va esperar a fer-la encabat el partit de l’Atlètic de Madrid i a l’inici d’una setmana sense partit a l’endemig. Hi tenia convocades 150 persones, van dir, en un restaurant proper a casa seva. És clar, el problema va ser la derrota tan estrepitosa i la manera com la van encaixar, sense resistència gairebé; si haguessin jugat bé i haguessin perdut per poc, d’un penal injust a l’últim minut, posem-hi un tòpic, encara més si haguessin guanyat, la festa l’hauria pogut celebrar i tothom li hauria rigut la gràcia.

A mi el tema del Cristiano Ronaldo m’interessa ben poc. Ja s’ho faran. El més assenyat hagués estat suspendre la festa i tot això que s’hauria estalviat. Però, que decidís tirar pel dret, malgrat el consell del mateix president Florentino Pérez, es veu, tampoc ens hauria de canviar l’opinió sobre el futbolista. És més, jo crec que ens el completa i ens el precisa.

Ara: trobo que el que ha succeït és una anècdota que explica força bé la categoria dels aficionats, d’una part si més no, la més vehement i apassionada (o interessada pel que té de negoci l’embolica que fa fort). Perquè si la valoració d’un comportament ha d’anar tant d’un extrem a l’altre en funció d’un resultat, allò de que “el futbol és una exageració contínua, passem del fred intens a la calor tropical” que va dir l’entrenador del Barça, Luis Enrique, llavors, quan actuem així, estem convertint el futbol en un fenomen excessivament volàtil i sense consistència, i, en conseqüència, deixa de tenir la importància social i esportiva que jo li trobo. El que vull dir és que Cristiano Ronaldo és el mateix futbolista i és la mateixa persona abans i després de la festa, que n’ha fet de molt més grosses, algunes de les quals sí que mereixien la repulsa més absoluta i definitiva.

Si el futbol ha de ser un vehicle de socialització, de transmissió de valors positius, i jo crec que ho ha de ser, no podem sotmetre l’anàlisi del comportament dels seus ídols i protagonistes a l’atzar dels resultats. Hi ha personatges que són esportivament indesitjables, tant si guanyen com si perden, perquè el seu comportament és socialment nociu, perquè són un model de comportament negatiu, especialment per als més petits que acostumen a fixar-se en el pitjor de cada casa (quants nens aquest cap de setmana no s’hauran fregat l’escut en ser amonestats o després d’haver fet un gol!), i per aquesta raó se’ls hauria d’eradicar de l’esport encara que facin guanyar molts partits i donin títols i nits d’eufòria als seus aficionats. Ara vindrà d’una festa d’aniversari! No fotem!!!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s