L’hora de girar full

Tant de bo el cas Neymar acabi en bé i el FC Barcelona en surti el menys danyat possible, ara que el mal major en la imatge i el prestigi de l’entitat ja està fet i és irreparable. I tant de bo que els presidents Rosell i Bartomeu en surtin incòlumes, de la imputació.

Ara: el cas Neymar hauria de ser el darrer d’un seguit d’episodis que han tensionat el club d’una manera exagerada i des de fa massa temps. Des del 2003, pràcticament, que la vida institucional del FC Barcelona s’explica a partir de la crònica judicial i dels enfrontaments personals. N’hi hauria d’haver ben bé prou.

La divisió és inevitable, em sembla. Vull dir que en el FC Barcelona sempre conviuran almenys dues maneres d’entendre el club. I mentre segueixi sent un club democràtic amb tants milions de seguidors que el tenen com un quefer diari i, en conseqüència, hi hagi centenars de pàgines de periòdics i d’hores de ràdio i televisió dedicades a parlar-ne, cada anècdota que hi succeeixi la convertirem en un drama o en una comèdia, tal vegada en un sainet o en una xarlotada, i el soroll serà eixordador.

La qüestió seria ordenar el debat i normalitzar la discrepància. Que quan algú hi digués la seva, l’argument de contestació no fos esbrinar amb quin interès i a favor de qui la diu. També seria desitjable que ningú parlés des d’una suposada autoritat moral, com massa sovint succeeix. Tot això estaria molt bé, si tot això fos possible i no fos demanar massa.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s