Desimputats

Se la jugava el Barça a San Mamés, individualment i col·lectiva. Se la jugava l’equip perquè l’endemà de que el Reial Madrid caigués amb estrèpit al Vicente Calderón, amb un 0 a 4 tan humiliant com l’últim 5 a 0 que van patir al Camp Nou, si la tornaven a espifiar com fa un mes a Anoeta, quan els merengues havien perdut a València, i deixaven passar una altra ocasió d’encalçar els merengues, n’hi havia perquè els culers estripessin les cartes i engeguessin els seus futbolistes a pastar fang, o a fer quelcom de semblant.

Se la jugava Luis Enrique, que a Anoeta havia elevat les rotacions a la categoria de xarlotada. A San Mamés ha seguit sent prudent i assenyat, i tot i tenir una semifinal d’anada dimecres a priori complicada contra el Vila-real, just si ha fet un parell de canvis que no han tocat pràcticament res de l’equilibri aconseguit des d’aquella ensulsiada: Mathieu per Mascherano i Xavi per Iniesta no han alterat el caos controlat en què s’han convertit els partits dels blaugrana des que el tècnic asturià ha trobat el motllo bo.

I se la jugava el president Josep Maria Bartomeu, ni que fos indirectament, que ja sabem que ell no surt al terreny de joc. Ha tingut una setmana que deunidó, amb la petició de judici contra l’expresident Sandro Rosell i el FC Barcelona i la seva imputació pel cas Neymar i, no sé si pitjor encara, amb la sortida sincronitzada dels vicepresidents Javier Faus i Carles Vilarrubí per contradir-li la tesi de la conxorxa estatal que tan rodona li havia sortit. Tan rodona, que es veu que a La Moncloa no els toca la camisa a la pell per la por que no es converteixi en un argument electoral del 27-S. Per delirar, o de per a riure i no parar.

Se la jugaven els jugadors, l’entrenador i el president, doncs, i algú més i tot. La victòria no resol les falles al club, ni les causes de la tensió, “desproporcionada” diu Bartomeu, que d’haver-n’hi, n’hi ha, però les alleuja i posa un punt de pausa i serenor a la institució que bona falta li fa. Pel que fa l’equip, el 2 a 5 a San Mamés consolida la proposta de Luis Enrique: una evolució del sistema a partir de la seva manera de ser com a futbolista, oberta i imprevisible, generosa i sense pauses, amb Messi per posar-hi el geni i el seny que toca en cada moment. La consolida, la proposta de joc, dic, però la deixa pendent de ratificació.

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat el diumenge, 8 de febrer de 2015]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s