Cros per a atletes… i espectadors

Aquest matí de diumenge s’ha celebrat a Mataró el Campionat de Catalunya de Cros individual i per clubs en totes les categories, llevat de les de veterans i cadets que es van fer diumenge passat a Caldes de Malavella. Els Lluïsos de Mataró es bolquen en l’organització del campionat d’una manera encomiable. Tenen un circuit agraït i ben dissenyat, amb moltes opcions per a cadascuna de les categories i les distàncies. I hi posen mitjans i personal suficient.

Ja fa unes quantes edicions que hi acudeixo com a pare d’atleta. I a cada edició hi ha una millora o altra en l’organització. Enguany, per exemple, el pòdium estava molt més ben situat i més ben muntat, i els atletes havien d’anar a la cambra de requeriments i d’allí un jutge els acompanyava a la línia de sortida. Les curses s’han iniciat de manera ordenada i a l’hora prevista. Tanmateix, m’ha semblat que el zel organitzatiu ha causat tres pegues, una que ha afectat els atletes, i dues que han afectat les possibilitats dels espectadors de seguir les curses.

En una cursa de cros, el més normal és que els atletes puguin reconèixer el circuit abans de la cursa. Això causa enrenou i no és gaire lògic veure en un mateix circuit corredors que competeixen i d’altres que tan sols escalfen, però és habitual veure-ho. Els organitzadors de Mataró han optat per prohibir-ho del tot. És una opció, segurament bona. Però, crec que se’ls ha anat la mà quan no han deixat recórrer el circuit quan encara el campionat no havia ni començat.

Les altres dues pegues les trobo més greus i crec que haurien de mirar de resoldre-les. El circuit és bonic, però com a espectador es fa molt difícil de seguir els atletes perquè hi ha dues zones en què s’allunyen molt de la sortida i l’arribada. I, a més, enguany han bloquejat la zona d’arribada de manera que no es podia accedir a la recta final.

Això, a banda d’impedir situar-s’hi per poder animar o donar un darrer consell en l’esprint final, ha provocat un embús de pares i corredors a la zona de meta, especialment en les curses de les categories inferiors en què el nombre d’atletes inscrits ha estat nombrosíssim. Els organitzadors ho han volgut resoldre a còpia de crits i empentes i posant-hi més tanques, cosa que ha empetitit encara més l’espai disponible per a rebre els herois de cadascú.

Els Lluïsos de Mataró i la Federació Catalana d’Atletisme fan un bon campionat de Catalunya de cros. Però, en properes edicions, haurien de pensar també en els pares – espectadors i fer que puguin seguir els fills en tot el circuit i els puguin animar a la recta final. Si en tots els cros és possible, sense que a l’arribada hi hagi cap col·lapse, en el de Mataró també ho hauria de ser.

Advertisements

5 pensaments sobre “Cros per a atletes… i espectadors

  1. Sóc un dels organitzadors del cros. Acceptem les crítiques, però potser si estiguéssiu dins l’ organització ho veuríeu d’ una altra manera, perquè us equivoqueu en algunes coses.

    Primer de tot, si el circuit gran no s’ allunya de l’ explanada de sortida i arribada sortirien uns circuits molt curts, de manera que els sènior haurien de fer una pila de voltes. Tot i això, no hi ha gaire circuits a Catalunya que permetin veure tants metres de cursa com aquí si un es situa a la part superior, que és on intentem que es situi la gent per tal de no obstaculitzar l’ esdeveniment.

    Aquí ve la segona part. Si s’ impedeix l’ accés a l’ arribada és per l’ experiència negativa d’ altres anys, especialment amb els més petits. Corren 200 nens i nenes a moltes curses. Bona part d’ ells hi tenen allà a pares, mares i avis en alguns casos, la major part dels quals volen ser els primers en arribar als seus fills, arribant a entrar fins i tot a la zona exclusiva pels atletes. I alguns d’ aquests sí que dónen empentes, sense mirar als altres fills més que al seu. I us ho dic perquè ens ha passat repetidament. 200 atletes més 300 ó 400 persones en un espai reduït provoquen un col.lapse dels grans. Avui mateix no s’ havien posat inicialment tanques al final del tub d’ arribada, però ho hem hagut de fer perquè els pares i mares impedien la sortida dels atletes un cop acabada la cursa i s’ ha fet un tap considerable. Sí, els que acabaven de córrer directament no podien sortir perquè per on ho havien de fer estava obstaculitzat pels seus pares i mares.

    Crits? Quan hi ha gent fins i tot dins del circuit, com ha passat quan havien de córrer els benjamins, al llarg de tota la recta de l’ explanada, i és l’ hora de la sortida, s’ ha de mirar de desallotjar ràpid, i si un ho demana amablement i amb calma i es retrassa la sortida 10 minuts aleshores la crítica vindria per la impuntualitat o per permetre l’ accés de la gent dins del circuit.

    Empentes????????????? Jo estava a l’ arribada, i això directament no és veritat. Sí que hem anat dient als nens i nenes que anessin caminant, perquè ténen tendència a aturar-se just després de l’ arribada i això, quan tens al darrera teu 50, 100 ó 150 nens provoca que els que vénen ni tan sols puguin travessar la línia. I en una cursa on 200 atletes entren en 1 minut ó 2 de diferència no és gens fàcil de gestionar. Els hem anat acompanyant i quan algú queia a terra esgotat (i Déu n’ hi do els que hi ha hagut) hem estat per ells tot i la gentada que ens venia. I curiosament els més petits són els que ho han fet millor, ja que han estat els grans els que costava més que no es paressin només acabar.

    Les crítiques constructives s’ accepten. Que hi ha coses a millorar, sí. Però que sapigueu que és complicadíssim gestionar una cursa amb tants atletes i, sobretot, amb tants pares i mares, molts dels quals no ajugen gens perquè enlloc de fer d’ espectadors volen ser més protagonistes del compte i només els importa el seu nen. A nosaltres ens importen tots i per això busquem la seva comoditat. Un adult, fins i tot, s’ ha trencat el braç baixant pel terraplè per accedir més ràpid del compte a l’ explanada d’ arribada (a qui se li acut????).

    De debò, si hagués estat dins l’ organització la seva realitat seria ben diferent de la que exposa.

    • En primer lloc, moltes gràcies per la resposta tan argumentada i pel to emprat.
      No pretenia fer cap crítica, tan sols aportar uns elements per a la reflexió. Ja dic que el vostre cros em sembla ben organitzat i que cada any incorpora millores, que es noten les ganes de fer-ho bé i això és impagable i és d’agrair. Seguiu així.
      Entenc les dificultats d’organització que comenteu, perquè per experiència sé el que costa organitzar un esdeveniment esportiu i també sé que, per més bé que ho facis i més bona voluntat que hi posis, sempre hi ha una falla o una altra i persones a qui no els convencen les solucions. El respecte pels organitzadors és absolut.
      Sobre els circuits, tots els que conec i a què he assistit tenen millor visibilitat en el sentit que els pots recórrer completament i situar-te en el punt que consideris més adient i pots anar d’un tram a l’altre durant la cursa: Santa Coloma de Farners, Girona, Granollers, Banyoles, Vic, Sabadell, Caldes de Malavella… i en cap a la meta s’organitza l’embús que hi va haver ahir. De fet, en cap any anterior s’havia viscut a Mataró el d’ahir. L’any passat, per exemple, vaig estar situat a la recta d’arribada i no vaig veure que hi hagués cap problema.
      De crits als atletes n’hi va haver, no només mentre hi havia curses. Als que jo em refereixo són els que van patir uns quants atletes alevins i infantils abans de que comencés la competició, la primera cursa vull dir, quan van gosar fer una cosa tan habitual i aconsellable com recórrer el circuit per saber-ne les irregularitats, valorar la mesura dels claus o preveure la tàctica. També n’hi va haver que van haver de baixar i pujar pel terraplè perquè anar d’un sector a l’altre requereix fer una volta que a mi em sembla excessiva per a un atleta o un entrenador que està concentrat i nerviós per la cursa. És una opinió.
      I d’empentes, també. En vaig ser testimoni. És clar que empentar no vol dir només donar un cop amb força, d’aquestes no en vaig veure, és veritat. Però empènyer les persones que eren fora del tancat d’arribada a base de crits i renys i de gestos inequívocs, n’hi va haver.
      A Mataró feu un bon cros i organitzeu un excel·lent Campionat de Catalunya. Però seria molt millor si els entrenadors i els pares que ens creiem entrenadors, o que només volem animar els nostres fills, poguéssim moure’ns pel voltant del circuit amb llibertat, sense por a ser escridassats.

  2. Hola novament.
    El tema del circuit és opinable, Per mi no tots els que dieu tenen millor visibilitat i al calendari n’ hi ha molts més dels que citeu però, en qualsevol cas, l’ espai que tenim és el que és. Fa anys organitzàvem el cros a un altre lloc que vam haver de deixar per temes urbanístics i no és fàcil trobar a Mataró un espai on surti un cros maco amb un circuit de 2’5 o més.

    Tampoc es pot comparar l’ embús d’ ahir amb els de la majoria dels crossos que cita perquè allà no s’ hi han organitzat campionats de Catalunya darrerament (si exceptuem Caldes de Malavella). Comparar un cros de 2.000 participants amb un de 600 no té massa sentit. I a Granollers, igual que nosaltres, s’ impedeix l’ accés a la recta d’ arribada, amb l’ avantatge importantíssim que allà disposen de la graderia de les pistes, cosa que nosaltres no podem fer per raons òbvies. És incomparable.

    En quan als crits als que es refereix mentre escalfaven atletes, a cap circuit s’ ha de deixar circular a ningú mentre es disputa una cursa. A cap. I si es fa, malament, perquè es crea una situació innecessària de perill. Això s’ ha de fer abans de que hi hagi curses.

    Això de pujar i baixar pel terraplè, com vostè diu, és opinable, però jo mateix vaig haver d’ anar vàries vegades de l’ arribada a la zona de dalt (no hi ha més de 300 metres) i ni se’m va passar pel cap. Prefereixo caminar (o córrer, com era el meu cas) 300 metres que jugar-me-la com el que al final es va trencar el braç per baixar per on no s’ hauria de fer (almenys segons la meva opinió).

    I les empentes, de debò, jo no en vaig veure ni una. I renyar clar que s’ ha de renyar si la gent no respecta l’ organització fins al punt d’ arribar a posar en perill els atletes.

    El convido a que l’ any que ve estigui amb nosaltres a l’ altra banda i veurà com acaba amb una opinió ben diferent que la que té ara. De debò, fa gairebé 30 anys que estic a l’ organització del cros i a cap edició havia marxa tan satisfet com ahir. A cap. I quan a dos quarts de cinc de la tarda vam acabar de desmuntar i ens vam posar a menjar era una opinió generalitzada entre els col.laboradors.

    Dit això, evidentment té dret a veure-ho d’ una altra manera, però si jo no hi sóc i llegeixo els comentari dels crits i empentes que deia vostè al principi m’ hauria imaginat una cosa ben diferent a la que hi va haver en realitat.

    • Gràcies, novament. No cal continuar amb els arguments que ja els hem exposat prou. Només un matís. Quan vostè diu:
      “En quan als crits als que es refereix mentre escalfaven atletes, a cap circuit s’ ha de deixar circular a ningú mentre es disputa una cursa. A cap. I si es fa, malament, perquè es crea una situació innecessària de perill. Això s’ ha de fer abans de que hi hagi curses.”
      Els atletes a què jo em referia estaven fent el circuit caminant, abans de que comencés qualsevol cursa, tan sols volien recorre’l per saber-ne les irregularitats, com es fa a tots els cros.
      Si tot va bé, l’any que ve tornarem al cros de Mataró amb tota la il·lusió de món i segur que ens trobarem una competició tan ben organitzada com fins ara. És clar que m’agradaria poder-me situar a la recta d’arribada, o de poder seguir els corredors en més d’un tram, per animar-los i donar-los alguna instrucció, però respectaré el que vostès hagin decidit.

  3. Jo soc el pare d’un corredor benjamí i estava a la linea de contrameta animant-lo. Quan va passar l’ultim corredor, veient l’embús de gent que havia a l’arribada i coneixent els nervis que passa el nen quan hi ha aglomeracions, vaig creuar la cinta per mirar d’anar a buscarlo i evitar-li maldecaps, per que certament, havien molts nens, Llavors es quan em va venir un senyor, suposo que de l’organització, per que no portava cap distintiu, cridant-me amb molt males formes, al meu parer, fregant la violencia, dient.-me que marxés i dient-me “quina manera que tens d’educar al teu fill!”…quan era ell qui venia cridant! que sap ell com educo al meu fill i quins valors l’inculquem a casa. Preferim el valor del treball ben fet i del respecte, al dels crits.

    Em va saber molt i molt greu acabar així el matí. Fins al moment estavem disfrutant d’un cros collonut!

    per cert, vaig trigar cinc minuts a trobar al nen. Portem uns quants crossos a les cames i aixó no ens havia passat mai.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s