Si li creixien els nans

Definitivament, aquesta no haurà estat la millor setmana per al president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu. Ara que semblava que aquella tensió que ell havia qualificat de “desproporcionada” havia minvat, per l’anunci d’eleccions avançades a final de la temporada, o quan l’equip ja no tingui res a fer, per la destitució d’Andoni Zubizarreta, l’ase de tots els cops, i, sobretot, perquè havent fet les paus Leo Messi i Luis Enrique els blaugrana han tornat a guanyar i a jugar prou bé, fins a tres vegades consecutives han estat capaços de guanyar l’Atlètic de Madrid!, que l’any passat no ho havien pogut fer ni una de les sis vegades que s’hi van enfrontar, ara que la tensió havia minvat, deia, resulta que la setmana l’enceta el fiscal de l’Audiència Nacional, José Perals, amb la petició de portar a judici el FC Barcelona per dos delictes fiscals derivats del fitxatge del brasiler Neymar, que no hauria costat els 57 milions d’euros que havien dit sinó 94,8, i a l’expresident Sandro Rosell pels mateixos dos delictes i per un d’administració deslleial i, alhora, d’investigar-lo a ell mateix, Josep Maria Bartomeu, per si hagués pogut cometre un altre delicte fiscal en no haver fet la retenció que corresponia en l’últim pagament a Neymar el gener del 2014.

El FC Barcelona va trigar a reaccionar, gairebé vint-i-quatre hores van emprar en la redacció d’un comunicat de defensa. Els va anar d’un pèl que no fan salat. El jutge Pablo Ruz va ser més diligent i mitja hora després de saber-se les raons del club, va dictar la imputació de Bartomeu i el va citar a declarar el dia 13.

Tot plegat ja era prou gros, però el millor encara havia de venir. Que el Madrid guanyés el Sevilla entrava dins del guió i, a banda de la nosa i la ràbia que pot produir, no té cap incidència notòria en el cas.

La sortida de Bartomeu per mirar de capejar la imputació va ser de les de traca i mocador. Es va enfarcellar amb les banderes blaugrana, catalana i estelada, no se’n va deixar cap. L’estratègia, que va causar estupefacció, per la poca credibilitat i nul·la consistència dels arguments, i que va merèixer una condemna prou general, semblava pensada en clau electoral, per allò de buscar la fortalesa interior cridant a sometent davant de l’amenaça exterior, que si és merenga i espanyola sempre genera adeptes.

Però, ai las!, ha arribat el divendres i, sigui perquè l’estupefacció i la condemna que deia els ha tirat enrere, o bé sigui perquè no havien participat del disseny de l’estratègia de defensa, dos dels lloctinents de Bartomeu, els vicepresidents Javier Faus i Carles Vilarrubí s’han desmarcat inequívocament i contundent de la teoria de la conxorxa orquestrada per “certs poders de l’Estat”. A més, tots dos ho han fet a la mateixa hora i en els dos programes de més audiència de la ràdio, amb la Mònica Terribas i el Jordi Basté, en una sortida que si no estava pensada i preparada ha semblat més conxorxa que no pas l’altra.

“El Barça és un club plural amb diverses opinions”, ha respòs Bartomeu, que està tranquil perquè “Faus i Vilarrubí continuen donant suport a aquesta Junta”. Hi havia una vegada uns nans…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s