Marc Ingla: “És irrefutable que el club ha deixat de créixer”

Marc InglaL’auditora Deloitte va publicar fa dues setmanes el seu informe anual Football Money League sobre els ingressos dels clubs de futbol europeu. El FC Barcelona ha passat del segon lloc en què s’havia instal·lat la temporada 2007 – 08 al quart. A finals d’octubre, Marc Ingla, exvicepresident de l’àrea de Màrqueting i Media durant el mandat de Joan Laporta, va fer un comunicat en què advertia que l’economia del club havia deixat de créixer.

Vostè va predir fa mesos l’estancament econòmic del FC Barcelona que la setmana passada va corroborar l’auditora Deloitte. Amb quines dades es va basar?

Amb les dades del propi club. La darrera assemblea em va inquietar. Perquè, d’una banda hi havia el discurs positiu i grandiloqüent, però d’una altra banda hi havia els números de creixement ordinari que s’intuïen a les presentacions de l’assemblea i que no eren tan positius. Llavors, em vaig entretenir a analitzar aquella presentació i totes les presentacions i informes de les darreres assemblees, separant el creixement i els ingressos ordinaris dels ingressos extraordinaris obtinguts per vendes de jugadors.

I què hi va veure?

Doncs que, més enllà de si el FC Barcelona ha passat del segon al quart lloc al rànquing de Deloitte i de les discussions comptables que es puguin entaular, el que és irrefutable és que el club ha deixat de créixer des de fa uns anys mentre que sí que ho ha fet el futbol en el seu conjunt, d’un 32 per cent en els darrers tres anys, i que els altres grans clubs europeus sí que han sabut aprofitar aquest enorme creixement. Els darrers 3 anys hem perdut quota de mercat del negoci mundial del futbol.

Per què ha passat?

Jo crec que l’estancament es deu bàsicament a 4 raons. La primera, perquè no s’ha sabut explicar i vendre una idea de Barça. Fins al 2010 es tenia un relat universal, UNICEF i el més que un club al món, que s’explicava contínuament. La segona, perquè no n’han sabut prou; sinó, no em puc explicar com és que tenint el millor jugador del món amb diferència i tenint el millor equip del món no s’han rendibilitzat amb acords comercials i de màrqueting. La tercera, perquè el mercat espanyol ja no es pot esprémer més; també li succeeix al Reial Madrid, però ells han estat més hàbils en obrir-se als mercats internacionals. I la quarta, més recent, perquè el rendiment esportiu ha caigut; tanmateix, amb 3 dels 5 millors jugadors del món i amb una icona com Neymar, l’estancament no es comprèn.

En el rànquing s’observa que el Barcelona s’allunya de Madrid i Manchester United, que Bayern de Munic l’atrapa i el supera i que PSG i Manchester City l’encalcen. Què fan aquests clubs que no faci el Barcelona?

Primer, Madrid, Bayern, City, United i hi afegeixo el Juventus gestionen molt millor els seus actius, vull dir els seus jugadors, la història, l’estadi, etcètera. Després, tenen un mercat domèstic més potent i més ben organitzat, com és el cas de la Premier League, o gaudeixen de contractes patrocini molt alts, com és el cas del Bayern. Pel que fa el PSG, jo l’exclouria de moment perquè el seu creixement està impulsat pel seu propietari, crec que es pot considerar un punt artificial per ara.

Deloitte també subratlla en l’anàlisi individual del FC Barcelona que en aquest mateix període, mentre els ingressos comercials dels 4 primers clubs del rànquing han crescut d’un 40 per cent els del FC Barcelona han caigut d’un 1%. Qualifica de positives les solucions imaginatives per al curt termini d’Intel i Beko. Com ho valora?

Sí que semblen bones operacions encara que siguin acords de segon nivell. És clar que s’han de considerar els actius inclosos, que són molt valuosos ja que tenen presència a la samarreta. Personalment i estèticament, crec que tenim una samarreta massa comercialitzada i massa plena de logotips a la Lliga; la Champions és més restrictiva en l’ús de l’espai de la samarreta i per sort no hi tenim un batibull de marques.

També adverteix que la negociació dels drets de televisió i el patrocini de la samarreta i la renegociació amb Nike seran clau pel futur.

I tant que ho seran, però seran negociacions de caire ordinari i apreciacions orgàniques dels valors dels contractes, a no ser que aparegui alguna oportunitat extraordinària que trenqui el mercat per sorpresa.

Llavors, d’on ha de venir el creixement principal?

Del nou estadi. Aquest és l’actiu més estratègic que té el club i en el qual ha d’invertir els pròxims anys. Per això hi vaig votar favorablement.

La remodelació anunciada, el futur Espai Barça, va en la bona direcció?

Bé, ja ho veurem. Dependrà de com s’exploti comercialment. Haurà d’anar acompanyada del millor talent en la gestió d’aquest tipus d’instal·lacions. Un mal disseny, una mala inversió o una mala explotació pot malmetre el potencial comercial per molts anys. Anem molt tard amb el tema del nou estadi.

Amb l’anunci de les eleccions a final de temporada, la junta directiva ha d’afrontar la renovació dels contractes pendents?

Si hi ha alguna oportunitat extraordinàriament profitosa econòmicament, s’hauria de tancar pel bé del club. Si no és el cas, el més normal és que aquests contractes els faci la nova directiva ja que si no, hi ha el risc de tancar contractes a la baixa o amb visions a curt termini. La junta actual està en una posició de debilitat, poc legitimada per escometre negociacions d’alt voltatge, i pot estar temptada a fer acords de molt ressò en clau electoral però potser menys bons un cop ben analitzat el valor real per al club.

Els contractes que ha firmat el Manchester United amb Chevrolet i Adidas, valen de referent per al FC Barcelona?

Per què no, encara que s’han de considerar contractes de caire extraordinari. Adidas volia fer aquest acord amb el United des de fa molts anys, era un acord considerat molt estratègic per a ells. El cas de Chevrolet, deu ser similar encara que desconec el seu procés de decisió. Per altra banda, també cal remarcar que la Premier League i el Manchester United en general tenen possibilitat de tancar millors contractes perquè la lliga és molt competida i atractiva a nivell d’imatge, i perquè és la lliga mes vista per TV mundialment; també el Manchester United és el club anglès amb més seguidors globalment i històricament ho saben monetitzar.

El Barça, pot tancar acords semblants?

Sí, és clar. En general, es poden aconseguir aquest tipus de contractes tan alts si es sedueixen els patrocinadors amb propostes d’èxit, de gran creixement i de projecció mediàtica extraordinàries que facin que els patrocinadors et triïn com a absolutament estratègic per al creixement del seu negoci i la marca globalment. Aquest perfil de companyies sempre pagaran un plus, cal ser hàbil per trobar aquests grans acords; no hi ha formules escrites de com aconseguir-los, però estan a l’abast de clubs com el Barça per descomptat; cal treballar-ho molt bé.

L’informe destaca la davallada dels ingressos del dia de partit, que considera estructural. Assistim a un canvi del model de negoci del futbol?

Els ingressos per entrades i abonaments depenen molt de cada país i, fins i tot, de cada club. Els factors són diversos: l’horari del partit, el preu de les entrades, l’experiència en l’estadi, si el partit es dóna per televisió en obert, etc. Crec que ara ve una onada de construcció de nous estadis per tot Europa que pot revertir aquesta tendència i en positiu.

Quina estratègia comercial hauria de seguir el FC Barcelona?

Penso que caldria anar a una estratègia dual d’abonaments amb experiències a l’estadi superiors per gent disposada a gastar-se molts diners (però per això cal un nou estadi), combinat amb abonaments més barats i flexibles per fomentar conceptes similars al del Seient Lliure i tenir un estadi sempre ple i que generi el màxim d’ingressos.

I apujar-ne els preus?

No, de cap manera, els abonaments del Barça són dels més barats d’Europa, és cert, però crec que està molt bé que sigui així perquè ajuda a mantenir el caràcter popular del club de sempre.

El Manchester United torna a ser el model de negoci a seguir?

Segurament sí, perquè en dos o tres anys estaran facturant uns 700 milions i seran els clars líders del rànquing de Deloitte per molts anys. L’altre dia llegia que tenen una àrea d’Internet i xarxes socials d’unes 60 persones, i això que tenen menys m’agrades que el Barça. De ben segur que contractar aquestes persones té un rendiment i els m’agrades els saben monetitzar molt bé –això és bona gestió també. També tenen una maquinària de fer acords comercials a nivell internacional molt més engreixada que la del Barça; de nou, cal un pla, invertir en súper-professionalitzar el club, i fitxar el millor talent per executar el pla definit –de vegades ens perdem fent política i es fitxen alts executius de confiança política del president de torn però que no tenen ni el talent ni l’experiència prèvia rellevants, i així es perd pistonada.

Com veu el cas del Reial Madrid, que per desè any continua apareixent com el club més ric del món?

Sempre han estat més agressius comercialment, començant per la co-explotació dels drets d’imatge dels jugadors. És a dir, els jugadors tenen gairebé dos negocis compartits amb el club, el de jugar i guanyar, i el d’explotar la seva imatge. En el Barça sempre hem estat més conservadors, cosa que em sembla bé també, jo vull els jugadors sobretot centrats en el futbol i no en fer anuncis contínuament. Florentino Pérez també és un pilar comercial important i estable per al club per les seves capacitats de relacionar-se internacionalment amb grans corporacions i governs; en aquest sentit, ell sol va ser capaç de crear una operació del quasi no res amb IPIC dels Emirats per finançar el seu nou Estadi i ser-ne patrocinador.

Una dada que no apareix a l’informe, però al pressupost aprovat per a la temporada 2014- 15, indica que els salaris esportius representen el 70 per cent dels ingressos, molt per sobre del 55 per cent recomanat. Quins perills hi veu?

El perill és el de crear una tempesta perfecta on, conjuntament amb un descontrol de la despesa, hi hagi creixement orgànic zero i poc rendiment esportiu la qual cosa no t’ajuda a vendre bé els jugadors. Es podria entrar en pèrdues a la vegada que amb necessitats de finançament massives per al nou estadi. És un escenari inquietant que només es pot mitigar amb una millor gestió comercial i amb tenir èxit esportiu sostingut. Confiem que sigui així els propers anys.

Advertisements

One thought on “Marc Ingla: “És irrefutable que el club ha deixat de créixer”

  1. Retroenllaç: Eleccions Barça:Marc Ingla denuncia que el Barça ha deixat de créixer els darrers anys

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s