Una explicació per al nyap Neymar

El jutge Pablo Ruz va comunicar la imputació del president Josep Maria Bartomeu i que el citava a declarar el 13 de febrer just mitja hora després que el FC Barcelona tragués un comunicat defensant l’actuació del seu president i del club en el fitxatge de Neymar. Fos per una coincidència involuntària o fos fet expressament, el cert és que l’acció del jutge Ruz i la seva celeritat a respondre la petició del fiscal, en vint-i-quatre hores a penes, que mesurada en la mitjana de la justícia espanyola resulta inusitada, han agreujat la sensació d’acarnissament contra el FC Barcelona.

És clar, almenys a mi també m’ho sembla, que el zel fiscal amb què s’investiga el Barça i els seus futbolistes no és el mateix que s’aplica el ministeri amb d’altres clubs i amb d’altres futbolistes.

Ara bé: no veig perquè aquesta evidència ha de negar, ni tan sols disculpar el fet que el fitxatge de Neymar hagi estat un nyap que s’ha d’imputar a l’expresident Sandro Rosell, al president Josep Maria Bartomeu i a tots els directius i executius del club blaugrana que hi han intervingut. Ni l’acarnissament fiscal justifica el nyap, ni el nyap justifica l’acarnissament.

Dit això, hi ha hagut una línia argumental que ha mirat de respondre el que aparentment resulta incomprensible: per què la Junta directiva no va assumir des del primer dia el cost de Neymar i santes pasqües? La resposta més plausible que es dóna és que Rosell, Bartomeu i la resta de la tropa van voler fardar d’haver-li pispat Neymar al Madrid i per només 57 milions d’euros, quan en Florentino n’havia pagat més de 100 per Bale.

No dic que no hagin pogut resistir la temptació de fer el merda, però no em sembla que sigui la raó ni única ni principal. Per a mi, el motiu fonamental és que desvelar el cost total de l’operació significava reconèixer públicament que Neymar es convertia en el futbolista més ben pagat de la plantilla, molt per damunt de Messi. Ja sé que aquesta és la base de la causa judicial, de si la part no declarada és salari o prima de fitxatge, però aquest és un matís fiscal sense importància per a Messi, qui deuria pensar que ja s’entendrà el club amb la hisenda pública.

I és que posats en ordre cronològic tots els esdeveniments succeïts des de l’estiu del 2013, des del fitxatge de Neymar a les declaracions de Javier Faus, passant per allò del 2 per cent de socis que segons Rosell no volien Messi, amb la posterior renovació del seu contracte inclosa, la raó emergeix clara i contundent. Només els va fallar Messi, que se’ls va rebotar abans d’hora i d’una manera imprevista.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s