Culers (catalans) us guanya l’estètica!

Miguel de Unamuno no va dir “culers”, ja ho sé, però és que es veu que tampoc va dir “catalans” sinó “llevantins”. Tant se val, fos el que fos, el que és segur és que anava per nosaltres. La seva reflexió, més o menys aprofundida, deia que ens perd l’estètica. Potser sí. I que duri. Perquè, pel que fa el Barça, l’estètica vol dir el gust pel futbol ben jugat, tàcticament i tècnica, i disputat noblement i amb respecte pel rival i l’aficionat, i vol dir el menyspreu pel joc ras i la coça al cap. Perquè en l’esport la victòria si no és estètica, tampoc no és ètica.
De futbolistes destralers, el FC Barcelona també n’ha tingut. Jo recordo Eladio i Gallego, especialment. N’hi ha hagut d’altres, abans i després d’ells. Però són l’excepció i no valen per explicar la història del club, alguna època malaguanyada a tot estirar, i encara menys serveixen per comprendre el sentiment futbolístic que mou els culers i la seva innegociable i fascinant afició pel joc de la pilota. La seva veritat és Messi quan trepitja la pilota i l’arrossega enrere per anar-se’n de l’escomesa d’un rival.

Contra el Vila-real Luis Enrique ha repetit l’esquema que li havia valgut set victòries consecutives, des d’allò d’Anoeta, amb l’únic canvi de Rafinha per Rakitič (un matís). Vol dir la insistència comprensible en posar l’accent de l’equip en el trident de l’atac i convertir els tres del mig del camp en els seus escuders. L’inici ha estat fulgurant. Però, no n’hi ha hagut prou. Els groguets arribaven amb l’aval de divuit partits sense perdre, des del 6 de novembre que no ho patien, i han fet valdre la seva solidesa defensiva i la seva rapidesa i habilitat per contraatacar amb superioritat. Els ha valgut per avançar-se fins a dues vegades.

Ben aviat el partit s’ha convertit en un enigma. En aquell que planteja un problema estètic irresoluble aparentment: qui guanya a qui quan s’enfronten la millor defensa contra el millor atac? La resposta és fàcil: qui, com aquest diumenge, tingui Messi en el seu equip: només ha fet un gol, però ha intervingut en els tres i, quan ha convingut, com que Xavi ha era a la banqueta i Luis Enrique no tenia cap intenció de treure’l, ha ocupat el mig del camp per posar el seny que li mancava a l’equip (i que li costa trobar).

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat el diumenge, 1 de febrer de 2015]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s