Una altra raó per marxar

El futbol espanyol té un problema d’educació i de disciplina greu i no aguanta la comparació amb d’altres lligues amb què es vol emmirallar. Aquesta setmana n’hem tingut una prova ben visible i crua.

Primer, vam conèixer que a Cristiano Ronaldo el Comitè de Competició només li havia imposat dos partits de sanció per l’agressió contra un jugador del Còrdova perquè es va basar en la redacció de l’acta de l’àrbitre i no va fer cas de les imatges de televisió, que eren prou evidents.

Segon, vam veure com el jugador de l’Atlètic de Madrid Arda Turan li llançava la bota al linier i que l’àrbitre tot just l’amonestava amb una targeta groga; potser Gil Manzano es va pensar que era un gest de ràbia i frustració pel resultat però que no l’havia dirigida contra el seu assistent. Tanmateix, la repetició va mostrar ben clarament quina era la intenció del jugador turc.

I tercer, divendres vam saber, d’una banda, que el Comitè de Competició no sancionava l’acció d’Ara Turan perquè una altra vegada es basava amb la redacció de l’acta arbitral i no actuava d’ofici a partir de les imatges de televisió, decisió que el futbolista va celebrar amb una bota damunt del seu pastís d’aniversari.

I d’una altra banda, ens vam assabentar que a Anglaterra el futbolista del Chelsea Diego Costa havia estat sancionat amb tres partits de suspensió per haver trepitjat un rival del Liverpool malgrat que l’àrbitre no ho havia sancionat. Però, com que les imatges van delatar l’acció del futbolista, la Federació Anglesa va actuar d’ofici i el va castigar per conducta violenta.

És clar que jo prefereixo la manera de fer del futbol anglès que no pas el de l’espanyol que, per si no n’hi havia prou, aquesta setmana mateix ens ha ofert un espectacle grotesc amb els seus màxims dirigents insultant-se i demanant-se destitucions.

Una Catalunya independent no seria immune a la mala educació i les males pràctiques, ja ho sé. Però, almenys tindríem una oportunitat per fer-ho millor. I algun motiu per a l’esperança hi ha: el comportament de l’afició del FC Barcelona en el darrer partit de la temporada passada, quan l’Atlètic de Madrid es va proclamar campió de Lliga al Camp Nou, comparat amb el de l’afició matalassera de dimecres denota una diferència de cultura esportiva que podria ser la que explica, més enllà de l’exagerat i perniciós partidisme dels mitjans de comunicació d’una i altra banda, el diferent tractament que reben actuacions com les del Comitè de Competició.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s