Del seny Xavi a l’exuberància Neymar

Probablement, el canvi estratègic més significatiu que s’aprecia entre el Barça de Luis Enrique i el de les darreres temporades és que el centre de gravetat de l’equip s’ha traslladat del mig del camp a la davantera. Si fins a l’arribada del tècnic asturià el joc dels blaugrana s’explicava per l’ordenament dels migcampistes Xavi, Busquets i Iniesta, bàsicament, el d’ara s’expressa pel talent dels davanters Messi, Suárez i Neymar.

La sublimació del primer model va arribar a la final del Mundial de Clubs del 2011 en què contra el Santos de Neymar Josep Guardiola va plantejar un insòlit 3-6-1 (o 3-7-0, perquè Messi anava per on volia), amb Alves, Cesc, Thiago i els tres de sempre al mig del camp.

No crec que dimecres al Calderón assistíssim a la sublimació del model Luis Enrique, ni tampoc veig que hagi estat el millor partit que ha jugat el Barça des que ell n’és l’entrenador, però sí que em sembla que, per les circumstàncies que l’equip ha viscut fins avui, aquella és l’aposta tàctica que podem esperar i que, de fet, és la que es veia a venir des dels primers partits.

Trobo que, gustos futbolístics i altres matisos al marge, que n’hi ha per començar i no acabar, és una aposta conseqüent amb l’ideari de Luis Enrique que m’imagino i adequat a la plantilla de què disposa.

Primerament, el caos més o menys organitzat que vam veure dimecres, atònit i fascinat jo, s’assembla molt a la seva manera de jugar, versàtil i imprevisible, tant si feia de lateral dret com d’extrem esquerre, d’interior o de davanter centre; estar-se quiet guardant la posició no era la seva virtut principal.

Segonament, perquè la substitució de Rakitič per Xavi, encara que s’hi mantinguin Busquets i Iniesta, converteix l’antiga sala de màquines blaugrana des d’on es controlava tot el joc (©Ernest Folch) en un mer punt de distribució quan l’equip té la pilota, i encara prescindible, i una línia de contenció i defensa quan la perd.

I, finalment, perquè el més intel·ligent i pràctic que pot fer un equip que alinea Messi, Suárez i Neymar és procurar que la pilota els arribi com més aviat millor, i tant se val en quina condició que ells ja la sabran convertir en una ocasió de gol.

És a dir, que el Barça ha transitat del seny de Xavi a l’exuberància de Neymar, amb el geni de Messi com a garantia d’ambdós.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s