I Messi va tocar la tecla

Hi havia un convenciment general de que el Barça repetiria contra l’Atlètic de Madrid les dues darreres actuacions a la Lliga tan brillants i efectives, el 3 a 1 endossat als matalassers mateixos fa deu dies i el 0 a 4 clavat al Deportivo de la Corunya diumenge. Luis Enrique ha trobat la tecla, es deia. És clar que pessimistes de mena com som, també hi havia dubtes, allò de que una flor no fa estiu i etcètera. Vist el partit, a mi em sembla que la conclusió s’acosta més a la percepció optimista que no pas a la malastruga.

Luis Enrique va repetir l’alineació dels darrers partits, amb l’únic canvi del porter. A la porteria, les circumstàncies de la pretemporada van fer Bravo titular, però la veritat és que Ter Stegen podria ocupar el seu lloc perfectament perquè atura tant com el xilè i, a més, treu la pilota com si fos un lliure tipus Laurent Blanc, per exemple. Anit va ser decisiu per eliminar la pressió matalassera.

Els blaugrana van jugar amb la mateixa intensitat i fent la mateixa pressió alta dels darrers partits i també van anar a buscar el gol de seguida, sense fiar la victòria al desgast del rival a partir de la possessió de la pilota, i els tres davanters van tornar a ser més protagonistes que no pas els migcampistes. L’estratègia va ser la mateixa dels darrers partits, amb Leo Messi sorgint des de l’extrem dret i amb Suárez aculant els centrals a l’àrea per deixar-ne neta la frontal. Cap modificació tàctica, doncs.

La diferència substancial va ser d’execució. Però això va ser culpa dels matalassers. Diego Simeone va aprendre la lliçó de la Lliga. La posició de Messi ja no el va agafar de nou i el va bloquejar. L’argentí va desfer-se de l’embolic que li havien parat de manera puntual, al començament del partit i una estona a la segona part. Els blaugrana no van saber desequilibrar la defensa matalassera; d’ocasions clares de gol en van tenir una i prou, la de Suárez al 36 de la primera part.

L’1 a 0 premia les ganes de guanyar dels blaugrana i explica bé el partit, més encara si s’afegeix que va ser de rebot després d’un penal fallat, però l’empat a zero no hagués estat un resultat estrany.

Diumenge, després de golejar al Deportivo, Luis Enrique es va espolsar una pregunta sobre el per què de la millora del joc de l’equip des d’Anoeta amb una obvietat: “la millora resideix en la capacitat de generar perill”, va dir. Crec que el partit d’ahir el desmenteix perquè l’equip no va generar perill i, no obstant, va persistir en la millora.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s