Costarà d’entendre-ho

Les informacions que arriben gairebé a diari sobre el futur immediat de Leo Messi, vol dir a final de la temporada, són inquietants per als qui com jo creuen que el FC Barcelona cometria un error descomunal si decidís traspassar-lo per més diners que ingressés a canvi.

Hi ha informacions que són mers rumors i no paga la pena perdre-hi ni cinc minuts. N’hi ha d’altres que són difícils de contrastar perquè les haurien de confirmar directament els futbolistes implicats però que provenen de fonts fiables i que, en conseqüència, s’han d’escoltar. Hi ha informes com el d’Adidas que van desvelar els periodistes Jordi Borda i Xavier Campos de Catalunya Ràdio segons el qual el 70 per cent dels seguidors de Leo Messi es pensen que l’argentí és un esportista de la Nike pel fet de vestir la samarreta del Barça, de manera que a la multinacional alemanya li interessaria que recalés en un dels seus clubs. Per això hi ha qui el situa al Chelsea de totes totes, qui el veu al Manchester United o qui se l’imagina vestit del PSG, del Manchester City o, fins i tot, del Madrid. I hi ha qui amb totes aquestes informacions fa anàlisis plausibles.

Ara: també hi ha el canvi d’humor i de joc que ha tingut Messi l’última setmana, des del mal de panxa l’endemà de l’espifiada monumental a Anoeta, que vindria a dir que l’argentí es troba bé a Barcelona i no pensa marxar-ne.

Tot plegat és un sí, però no o un no, però sí, com les seves declaracions de em quedo perquè sempre he dit que vull acabar la meva carrera al Barça, però vés a saber què passa l’any que ve perquè el futbol dóna més voltes que la baldufa d’en Baldiri.

Més o menys és el mateix amb el que ens trobem quan analitzem el cas Messi des de la perspectiva institucional. D’una banda, hi ha les declaracions del president d’ara i el d’abans de voler bastir l’equip al voltant de Messi i de que l’argentí n’és el líder i etcètera. Però, per una altra banda, hi ha hagut episodis inesperats i inexplicables, des del 2 per cent de socis que no el volen revelat per Sandro Rosell i l’enfrontament amb el vicepresident Javier Faus, a informacions que n’han qüestionat l’estat de forma i la capacitat per recuperar-ne la millor versió, la implicació amb el joc de l’equip o la seva actitud egoista i pessetera i de voler posar i treure jugadors i entrenadors.

L’anàlisi d’aquest capteniment que sembla encaminat a malmetre la imatge del líder, tan incomprensible, ha portat a concloure que, un cop havent fitxat Neymar, el crac que l’hauria de substituir en l’imaginari culer i com a icona mediàtica, havien de preparar el terreny per fer inevitable el traspàs amb el qual ingressar els diners necessaris per poder abordar la reforma del Camp Nou, pressupostada en 600 milions d’euros.

Des de fa molts mesos, no hi ha dia que en un o altre mitjà no aparegui una notícia, una opinió o una anàlisi sobre el futur de Messi, sigui per negar cap possibilitat de marxa, o bé sigui per donar-la per definitiva. Com que el pas del temps és inexorable i el que hagi de ser ja serà, ja ho sentirem a dir.

Tanmateix, el que em resulta clar és que si fos veritat que un vol marxar i que els altres volen vendre-se’l, o que l’un no ho vol i els altres sí, amb unes quantes actuacions com les darreres, serà complicat fer que el barcelonisme combregui amb aitals rodes de molí.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s