La festa són el bon joc i les victòries

Luis Enrique ha repetit alineació en el vint-i-novè partit de la temporada. De fet, el tècnic asturià en porta uns quants confeccionant l’onze inicial que la majoria d’analistes, també dels aficionats, haguessin fet amb la convocatòria al davant. Concretament, aquesta racionalitat ha arribat just després de les informacions que es van publicar sobre els enfrontaments entre Luis Enrique i Messi i que van servir per augurar una destitució fulminant de l’entrenador si l’equip seguia fent figa. Només deu ser una coincidència, però ha coincidit.

Potser només és una casualitat, també, però els dos partits contra l’Atlètic de Madrid fa una setmana i contra el Deportivo de la Corunya aquest diumenge que Luis Enrique ha plantejat amb la mateixa alineació i la mateixa disposició tàctica, amb Messi arrancant des de l’extrem dret i amb Luis Suárez de davanter centre clàssic, tenen en comú el fet d’haver estat els dos millors partits de la temporada, indiscutiblement. Contra l’Atlètic, el bon joc va durar mitja part, però ja vam quedar que havia estat per culpa de l’àrbitre. Avui, la versió més excel·lent del Barça de la temporada, ha abastat els noranta minuts.

Des del partit contra la Reial Societat només han transcorregut quinze dies, però el Barça de l’Atlètic i del Deportivo no hi tenen res a veure, el seu joc i la seva actitud s’han girat com un mitjó. Les sensacions que transmet són conegudes i fan de bon veure: una pressió alta que ofega el rival que acaba desesperat i rifa la pilota aclaparat, o una circulació de la pilota a una velocitat endimoniada, tot i que encara no prou precisa sempre, que fa veure més jugadors blaugrana (o del color que toqui) tant en atac com en defensa que vol dir la implicació individual de tots i cadascun dels onze futbolistes en totes les facetes i fases del joc i que implica veure a Messi fent de lateral, per exemple. Hi ha una diferència respecte de les versions anteriors i és que si el Barça de fa uns anys s’explicava des del mig del camp, era l’expressió dels seus migcampistes, el Barça d’avui s’afirma des de la davantera que formen Messi, Suárez i Neymar. Ara: tant en el Barça d’ahir com en el d’avui, l’accent continua sent Messi.

Luis Enrique va dir a la prèvia que “hi haurà festa així que tornem a empatar o perdre”. La frase ha portat cua. El plantejament, la cua vull dir, és estúpid, mal intencionat i poc professional. En el que portem de temporada, el Barça ha perdut deu punts fora de casa i les prestacions que ha ofert no s’han acostat a les expectatives. Les de la directiva, tampoc. Però, és allò d’espolsar-se la tensió dient que són les puces dels altres.

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat diumenge, 18 de gener de 2014]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s