S’hi jugaven més de tres punts

A la setena ha anat la vençuda. En una arrancada fulgurant, amb una intensitat i una implicació que ha semblat insòlita, almenys si prenem com a referència els darrers partits, el Barça ha aclaparat un Atlètic de Madrid incapaç d’aturar l’allau de joc que li queia a sobre i l’ha vençut després de no poder-ho fer en les darreres sis vegades que s’hi havia enfrontat. La primera part ha estat un monòleg dels blaugrana, llestos per pressionar i per recuperar la pilota prop de l’àrea matalassera i amb un protagonisme brillant i fructífer de Messi que ha estat rematat per Neymar i Suárez.

I la segona anava pel mateix camí. L’únic recurs que hi podien oposar els de Simeone eren les faltes, més a prop de la violència que de la duresa. Fins que Undiano Mallenco s’ha inventat un penal de Messi i se n’ha estalviat un a Rakitic a la jugada següent per culminar un arbitratge per treure de polleguera tothom. Amb el 2 a 1, els matalassers han avançat línies i amb el desordre que tot plegat ha generat, el partit s’ha equilibrat. La victòria no semblava perillar, però enmig d’aquell desgavell, vés a saber. El gol de Messi a tres minuts del final ha servit per fer justícia amb el futbol que s’ha vist, calmar els ànims i premiar el bon partit de l’argentí.

Luis Enrique havia fet una alineació convencional. I ja en porta dues! Encara que l’onze d’aquest diumenge, a l’igual que el de dijous contra l’Elx, siguin inèdits, és a dir, que l’asturià porta vint-i-set alineacions diferents en vint-i-set partits, tant dijous com avui ha tret d’inici els onze futbolistes que un qualsevol aficionat hauria posat d’entrada amb la llista de convocats al davant. Almenys en aquest aspecte, sembla que a Luis Enrique se li hagin acabat les ganes de gresca. I està bé. Amb una innovació que no ha semblat que fos innòcua: Messi s’ha situat a l’extrem dret, ha descongestionat el front d’atac blaugrana i des de la banda ha iniciat les jugades dels dos primers gols.

L’Atlètic de Madrid era el pitjor rival i arribava en el pitjor moment del club. La setmana convulsa es podia tancar amb una tempesta de dimensions imaginables. Ara la victòria no resol la majoria dels problemes que han causat la crisi institucional, però és clar que servirà per no afegir-hi més tensió. Els tres punts allunyen l’Atlètic de Madrid i mantenen el Barça a tocar del Reial Madrid. Però tenen un valor molt superior.

[En el partit del Bastia – PSG, durant el minut de silenci que es va fer en memòria de les víctimes que hi ha hagut aquesta setmana a París, els aficionats de l’equip cors van treure una pancarta en què es llegia “Qatar finança el PSG… i al terrorisme”. Al Camp Nou no ha sortit cap pancarta com aquesta, ni falta que ha fet; molt millor així. Tanmateix, la vergonya i la pena són exactament les mateixes, també la hipocresia.]

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat el diumenge, 11 de gener de 2014]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s