Bartomeu s’instal·la en la improvisació

La improvisació pot ser, en determinades circumstàncies, una virtut, com un cop de geni, però mai pot esdevenir la manera de fer per a cap govern que aspiri a la coherència i l’estabilitat. I tanmateix això és el que ha succeït al FC Barcelona els darrers dies i que ha culminat amb l’anunci de la convocatòria d’eleccions anticipades a final de temporada.

El president Josep Maria Bartomeu va anar a dinar amb la plana major de la seva junta directiva (només hi faltava Javier Faus, absent també a la roda de premsa) amb la idea de no avançar les eleccions, coherent amb el que havia dit i repetit cada cop que se li ho havia preguntat des que va succeir Sandro Rosell encara no fa un any i malgrat les enquestes que donen una majoria molt àmplia, entre un 60 per cent (Mundo Deportivo) i un 80 per cent (Agustí Benedito), a favor d’eleccions aquest estiu que ve. Però va canviar d’opinió quan va comprendre que si es resistia a l’avançament electoral provocava que li dimitissin uns quants directius, segons diverses informacions.

El salt d’estratègia va endarrerir una hora la roda de premsa, res que no es pogués resoldre amb una educada petició de disculpa. Molt més greu és que hagi capgirat el full de ruta que s’havia traçat i que justificava el trasbals causat en l’organigrama del club, amb les destitucions del director general i del director de l’àrea de futbol (caça major) com a fites inequívoques. Bartomeu pretenia rodejar-se de persones fidels amb les quals fer-se fort i arribar a les eleccions del 2016 amb una credibilitat que no té i que les no explicacions d’ahir no li han ajudat.

La improvisació en què s’ha instal·lat Bartomeu es va fer molt evident en més d’una resposta. Quan en plena roda de premsa va desconvocar la junta directiva que s’havia de celebrar a les 8 del vespre; quan no va saber concretar quin temps de durada li oferiran al successor d’Andoni Zubizarreta a la secretaria tècnica; o, més preocupant i perniciós, per les conseqüències que pot tenir en l’ànim de Messi a les portes de la Pilota d’Or, vull dir, quan va afirmar que plantarien cara a la FIFA amb el trencament de relacions mentre duri la sanció, als tribunals i amb una carta (que serà “molt dura”).

Res de nou: tots els règims que s’enfonsen cauen en la improvisació que els fa prendre decisions cadascuna de les quals empitjora la situació precedent. La propera pot ser la destitució de Luis Enrique si van mal dades els partits que vénen.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s