El futbol no admet recursos

És veritat que el president Josep Maria Bartomeu ha perdut una ocasió irrepetible per girar full i acabar amb l’enfrontament que des de fa quatre anys tenen amb l’expresident Joan Laporta i, alhora, per distanciar-se del seu predecessor Sandro Rosell i marcar la seva presidència amb una decisió que l’hagués distingit i que, probablement, hagués estat ben rebuda per una part significativa i majoritària del barcelonisme.

Tanmateix, Bartomeu ha optat per mantenir el rumb heretat i presentar recurs a la sentència que exonera Joan Laporta i els seus darrers setze directius de l’acció de responsabilitat aprovada per l’assemblea de compromissaris del 2010 a instàncies de la junta que llavors presidia Sandro Rosell i gràcies als seus vots i als dels seus convidats.

Personalment, no m’ha sorprès la decisió. Perquè més enllà dels desitjos que tan sovint confonen les opinions i les anàlisis i d’haver considerat l’acció de responsabilitat una irresponsabilitat, un error i una injustícia, perquè ni a tots els que afecta en són responsables ni tots els responsables n’estan afectats, em semblava inevitable la presentació del recurs. No sé quins arguments es van valorar a la junta de divendres ni quin pes hi va tenir la roda de premsa de Laporta de dijous, tan sols conec els que Bartomeu va exposar públicament. No obstant això, jo n’hi veig quatre.

En primer lloc, la decisió és coherent amb el procés endegat fa quatre anys, més encara amb la posició de Bartomeu que hi va votar sí. La sentència del jutge José Manuel Martínez Borrego dóna la raó a Laporta, però no la hi treu a la junta actual que té un mandat de l’assemblea, encara que fos induït i pels pèls, per mirar de rescabalar el club amb els 47,6 milions que hi ha en litigi. Si tenien arguments per recórrer, era clar que ho farien.

En segon lloc, aquest recurs també és una mesura d’autodefensa perquè si la reformulació dels comptes no estava del tot ben feta i tres de les pèrdues atribuïdes al mandat de Laporta eren incorrectes, les de Sogecable, Viladecans i Mediapro, vol dir que s’han d’adjudicar a la junta actual amb tot el que això pugui arribar a comportar, no només comptablement.

El tercer i quart argument ja són de caràcter subjectiu. És a dir, que es fonamenten en l’apreciació i el coneixement que cadascú pugui tenir dels personatges. Em refereixo al ressentiment i les enveges, les ganes de fer mal i d’humiliar que els uns denuncien i els altres neguen i que per a molts són evidents i són la causa del pecat original i de la fractura que ara persistirà amb més virulència.

I em refereixo també als càlculs electorals que pot haver fet Bartomeu davant d’una hipotètica candidatura de Joan Laporta amb, posem per cas, Josep Guardiola al seu equip; aquests dies es deia que amb l’acció de responsabilitat havien ressuscitat un mort, assenyalant el pit que havia pogut treure Laporta després de la sentència, de manera que amb el recurs Bartomeu s’atorga una segona oportunitat d’emmudir-lo.

Em sembla clar que Bartomeu ha pres una opció arriscada que s’explica per l’interès personal i no pas pel del club. Per sortir-se’n, necessitarà més que una sentència favorable, li caldrà un equip amb una cara i uns ulls més atractius i seductors dels que vam veure fa una setmana al Santiago Bernabéu i aquest dissabte al Camp Nou contra el Celta de Vigo (0 – 1). Dues derrotes consecutives que li són imputables i que no admeten recurs.

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat dissabte, 1 de novembre de 2014]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s