No havien de témer pel rècord de Zarra

Tots els Barça-Madrid de Lliga fomenten dues lectures: una d’objectiva i immediata que es refereix als punts que s’han disputat i a la situació en què cadascun d’ells ha quedat a la classificació i una altra de subjectiva i a mitjà termini que es refereix al moment de forma d’un i altre i que mira d’anticipar el que resta de temporada i que augura cicles futbolístics, perquè els Barça-Madrid donen la mesura del futbol a escala planetària.

Que el Barça perdi al camp del Madrid és un resultat normal que ni hauria de generar desconcert, ni hauria d’indignar, ni hauria d’exagerar les mostres de decepció. És veritat que a la darrera dècada els blaugrana hi han guanyat més vegades que no pas hi han perdut, però això no deixa de ser una anomalia històrica. A més, el Barça surt del Santiago Bernabéu com a líder i la pròxima vegada que s’enfrontin serà al Camp Nou on també és rar que el Madrid hi guanyi.

Ara: hi ha la segona lectura que es fixa en el joc d’un equip i de l’altre i, en aquest aspecte, el veredicte és fulminant: el 3 a 1 és un resultat més aviat curt. Els blaugrana es van avançar i van tenir uns deu minuts bons en què podien haver ampliat l’avantatge i llavors vés a saber què hagués passat, però l’anàlisi dels noranta minuts vistos dóna els blancs com a clars dominadors del partit i vencedors indiscutibles del primer duel.

Aparentment, Barça i Madrid arribaven a la primera trompada de la temporada amb les forces igualades. Tots dos s’havien entrebancat contra l’únic rival del seu nivell a què s’havien enfrontat, el PSG els blaugrana i l’Atlètic de Madrid els blancs. El joc del Madrid era més brillant, però el Barça duia una trajectòria més regular que no pas la dels merengues que a les primeres de canvi l’havien espifiada contra la Reial Societat. Ara: de les ensopegades blanques feia un mes i mig i, des de llavors, havien escombrat tots els rivals amb un allau de joc i gols com no s’havia vist mai. Tanmateix, els blancs tenien la baixa de Bale i, en canvi, els blaugrana podien sorprendre amb Luis Suárez.

Vist l’enfrontament, el resultat final és que el Madrid ha crescut respecte de la temporada passada en què ja va guanyar la Lliga de Campions i que té un equip molt consolidat, amb una idea futbolística molt ben definida i assumida pels seus jugadors i que, en relació a l’any anterior, ha guanyat en versatilitat perquè va demostrar que les baixes de Bale i Di Maria ja no els suposen cap handicap insuperable.

La imatge que va donar el Barça és del tot diferent. Si bé la idea de joc és perceptible i continua basada en el control del joc a partir de la possessió de la pilota, l’evolució que li pretén donar Luis Enrique està encara verda i han aflorat dubtes que no sabem com s’ho farà per esvair, perquè no sembla que pugui ser el mateix jugar amb Xavi que amb Rakitic al mig del camp o fer-ho amb Piqué o Mathieu al centre de la defensa, per posar només dos exemples exemples i no incidir en les diferents cultures futbolístiques que tenen jugadors com Neymar, Suárez o el mateix Mathieu quan fa de lateral. El repte de Luis Enrique és convertir les variants de què disposa en actius que no trastoquin el punt de partida.

I una darrera observació: ara és clar que el madridisme no havia de témer per veure com Messi batia a casa seva el rècord de gols a la Lliga de Telmo Zarra. El barcelonisme s’ha passat els darrers quinze dies ponderant si era millor que superés al Camp Nou contra l’Eibar o bé contra el Madrid al Santiago Bernabéu i, llavors, si el partit s’havia d’aturar i la Lliga de Futbol Professional havia d’homenatjar l’argentí en calent. Això de confondre desitjos i realitats i anticipar el futur no és un mal exclusiu del barcelonisme i és probable que els catalans el patim com a poble sofert i enderiat que som, però l’absurditat i el grau d’exageració irresponsable ve del vessant d’espectacle mediàtic que té el Barça i el futbol.

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat el diumenge, 26 d’octubre de 2014]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s