I el Barça, què fa en aquesta hora greu?

Ni el rècord del porter Bravo de minuts sense encaixar un gol a l’arrencada de la Lliga que fins ahir tenia Artola des de la temporada 1977 – 78, ni la victòria a Vallecas per 0 a 2 que manté el FC Barcelona líder en solitari de la Lliga espanyola, ni la derrota contra el París Saint-Germain a la Lliga de campions de què tant s’ha parlat aquesta setmana tenen la més mínima importància quan el país viu una hora tan gran i, alhora, tan greu.

Tots aquests guarismes i resultats i tota l’energia emocional que s’hi esmerça estan molt bé com a entreteniment. Tanmateix, els directius del club haurien d’entendre que no només el futbol ha fet créixer el FC Barcelona, al contrari. La grandesa del Barça d’avui s’explica per la seva dimensió de més que un club. Ser fidels a aquesta divisa no vol dir deixar-se arrossegar pels esdeveniments que viu el país i afegir-s’hi quan hi ha no queda ningú més per a sumar―s’hi sinó ser el primer de la fila. El president Josep Maria Bartomeu i la seva junta directiva haurien d’estar a l’alçada del moment que els ha tocat presidir.

Dissabte, hores abans del partit contra el Rayo Vallecano, més de 800 alcaldes, representant 920 ajuntaments dels 947 que hi ha a Catalunya, van anar al Palau de la Generalitat i van lliurar al president de la Generalitat, Artur Mas, les mocions que els seus plens municipals havien aprovat en suport a la consulta del 9 de novembre. Feia 12 hores encara no, que els líders dels sis partits que estan a favor del dret a decidir havien renovat la seva determinació d’afrontar l’hostilitat del govern espanyol i mirar de tirar endavant la consulta. Ja dic que l’hora és gran, però també greu. Vol dir que no podem malbaratar cap de les fortaleses del país.

Jo tinc molt clar què haguessin fet en un moment com el que viu avui Catalunya presidents com Joan Gamper o Josep Suñol, però també d’altres com Narcís de Carreras, Agustí Montal o Joan Laporta. Gamper, Suñol, De Carreras, Montal o Laporta s’asseurien a la Taula d’entitats per al Dret a decidir i, exercint el seu paper de primera entitat esportiva de Catalunya, en serien un dels seus heralds més actius. L’any 1908, Joan Gamper no només va salvar el club quan era a punt de dissoldre’s. Va prendre una decisió molt més determinant: el va lligar al futur del país i li va donar una raó per existir: Catalunya. Bartomeu i la seva colla ho haurien de saber (o fer-ho veure, almenys).

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat diumenge, 5 d’octubre de 2014]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s