Barça: El mite (fals) de la unitat

Fa quinze dies, la junta directiva del FC Barcelona va decidir seguir endavant amb l’acció de responsabilitat contra els 17 darrers directius de l’expresident Joan Laporta per les pèrdues de 47,6 milions d’euros incorregudes durant el seu mandat. La vista del judici començarà el dia 15. Aquesta decisió, de no retirar la demanda contra Laporta i els seus directius, es va llegir com la demostració de la unitat impossible al Barça.

El Barça és un cos social complex. Al conjunt dels socis i aficionats els interessa el futbol i els uneix el desig de veure l’equip guanyar. Després, hi ha matisos sobre l’estil de joc, el pes del planter, un jugador o un altre… I hi ha una part de la massa social, que no arriba al 50 per cent, que també es preocupa de les qüestions institucionals.L’expresident Agustí Montal ho havia definit amb la teoria dels dos Barces, el del cap de setmana i el d’entre setmana.

És en l’àmbit institucional on s’aprecien les divisions, que són lògiques i normals i, més encara, necessàries. Vol dir que el club està viu i demostra la seva vitalitat i la seva transcendència. Malaguanyat Barça el dia en què en aquests aspectes hi hagi unanimitat o, molt pitjor, que les diferents visions no es puguin expressar de manera responsable i democràtica. Perquè no és cert que allò que es diu tan sovint que hi ha socis que desitgen que l’equip perdi per poder fer fora la junta directiva de torn.

Posem dos exemples. Hi deu haver un nombre significatiu de socis que consideren que el FC Barcelona no hauria de participar ni en els actes de la Diada, ni en els del Tricentenari, de la mateixa manera que n’hi deu haver un altre, tan notori, que deuen considerar que no només s’hi ha d’implicar sinó que el club s’hauria d’haver afegit, com a primera institució esportiva del país que és, a la taula d’entitats per al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

O, pel que fa el patrocini de Qatar, segur que hi ha molts socis que lamenten que el club faci propaganda d’un país que ha estat denunciat pel seu incompliment sistemàtic dels drets humans, la discriminació de les dones o el finançament del terrorisme islàmic, a l’igual que n’hi deu haver d’altres que veuen bé agafar els diners i mirar cap a un altre cantó. És clar que, en aquest cas, més sorprenent i paradoxal resulta veure tants socis i sòcies, aficionats i aficionades, frisant per comprar i lluir cada any la nova samarreta i acceptar de fer d’homes anunci de Qatar. Posar Qatar a la que pretén simbolitzar la bandera de Catalunya ja és de traca i mocador.

Traslladat al cas de l’acció de responsabilitat, vol dir que era una ingenuïtat creure’s que la junta de Josep Maria Bartomeu podia retirar-la. Perquè expressa la divisió que hi ha sobre la manera d’entendre el club i la seva pugna per imposar-la. Una altra cosa és que aquesta acció de responsabilitat sigui injusta, perquè imputa directius que no són responsables de les pèrdues denunciades i en deixa fora molts que sí en són, que sigui irresponsable, perquè el mal que causa és superior al bé que persegueix, i que sigui vergonyant, perquè aflora la part més miserable de les persones.

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat dilluns 8, de setembre de 2014]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s