Visca el futbol?

El futbol és una collonada fascinant. Per als qui ens agrada, un Mundial és un esdeveniment únic. No pas per la qualitat del joc, que no acostuma a superar el dels partits decisius dels campionats domèstics, menys encara el de les rondes finals de la Lliga de campions. Ho és per raons que tenen més a veure amb el factor emotiu del joc.

Primerament, hi ha el factor temps. D’una banda, pel fet de succeir-se cada quatre anys, que fa que l’esperis amb una certa ànsia un cop tancats els campionats locals i els focus mediàtics s’hi desplacen, i d’una altra banda, perquè dura tot just un mes, cosa que li dóna un plus d’intensitat.

Després hi ha diversos condicionants com l’oportunitat de veure seleccions que no tens mai l’oportunitat de veure si no és que ets un seguidor exhaustiu del futbol internacional i futbolistes dels quals sents parlar tot sovint, alguns dels quals sonen com a futurs fitxatges de l’equip del qual ets fan, però que tampoc no has vist mai jugar perquè són de clubs que et queden lluny dels teus deures i interessos.

I, en fi, hi ha una sensació molt difícil de provar i és que sempre m’ha fet l’efecte que la majoria de futbolistes, així que es vesteixen amb la samarreta del seu país -sóc conscient que l’afirmació s’hauria de matisar però me n’aniria de la intenció d’aquest article- adquireixen un grau més de força i ensenyen una empenta desconeguda en els seus clubs. Fins i tot, hi ha la sospita que la temporada abans d’un Mundial els jugadors es cuiden prou de no lesionar-se.

Ara: totes aquestes raons esdevenen miserables quan s’assisteix a un Mundial com el del Brasil, precisament el del Brasil, per tot el que el futbol representa en aquest país i pel que aquest país representa per al futbol. Vull dir la corrupció i el malestar social que no han pogut amagar i que han obligat a prescindir, per primera vegada, dels discursos oficials en el partit d’inauguració, però també l’arbitratge del Brasil-Croàcia i les denúncies de suborns en la designació de Qatar 2022 o les primes per guanyar el títol, amb el caramull dels 720.000 euros dels espanyols, i tots els etcètera que hi caben.

I, no obstant, el futbol segueix sent una collonada fascinant i el Mundial de futbol la seva expressió màxima. El dia en què la selecció de Catalunya el pugui disputar deurà ser el súmmum.

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat el diumenge, 15 de juny de 2014]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s