L’èxit del Barça B: primera lectura (bis)

El tercer lloc obtingut pel Barça B, més encara, la bona trajectòria del filial blaugrana des de fa ja un bon grapat de temporades s’ha de llegir, sense abandonar el punt de vista intern culer, també en funció de la feina feta pels tècnics. I la nota és encara millor.

Des que Josep Guardiola va agafar el segon equip blaugrana a la Tercera divisió, el filial ja ha generat tres entrenadors per al primer equip. Aquesta també hauria de ser una funció del filial, no només la de nodrir de futbolistes el primer equip: també pot ser planter d’entrenadors.

Les experiències de Guardiola i Francesc Vilanova van ser excel·lents. La de Luís Enrique tot just comença, però no hi ha raons per a pensar que no pot ser igual de bona.

Ara: més enllà dels resultats dels uns i els altres i de si arriben o no a la banqueta del primer equip, no es pot deslligar la trajectòria i la qualitat tècnica de l’equip i dels futbolistes del filial de la feina que fan els entrenadors del futbol base, no només els del Barça B.

El principi que val pels futbolistes hauria de ser també vàlid pels entrenadors, és a dir, que el Barça B també hauria de ser planter de tècnics. Fins ara ha anat bé, com han demostrat els casos de Guardiola, Vilanova i, és d’esperar, Luis Enrique.

Perquè agafar una plantilla acabada de fer amb els jugadors més joves i amb menys experiència de la Segona divisió, potser més dura i competitiva encara que la Primera, superar les dificultats d’adaptació i el pessimisme dels mals resultats inicials i classificar l’equip en les primeres posicions i formar futbolistes de primer nivell, vàlids per a molts equips de les primeres divisions europees sinó el Barcelona mateix, s’ha de considerar un mèrit dels seus entrenadors també.

A banda, hi ha el coneixement profund que no s’hauria de menystenir del sistema de joc i d’entrenament i del caràcter dels futbolistes que arriben al primer equip.

Per això va ser tan sorprenent i decebedor que la temporada passada, quan es va haver de substituir a corre cuita Francesc Vilanova, s’anés a buscar a les quimbambes un entrenador desconegut que no sabia res del FC Barcelona, més enllà d’admirar-lo des de la distància i els mitjans de comunicació. Més inaudit encara, que Eusebio Sacristán no fos considerat el primer candidat a ocupar el lloc vacant i que ni tan sols formés part de la llista de candidats que es van fer córrer.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s