Esport i referèndum

El futbolista del RCD Espanyol Raül Rodríguez s’ha pronunciat a favor del referèndum sobre la independència de Catalunya del 9 de novembre. En una entrevista a El Punt Avui TV va dir: “En un tema com aquest, el poble té dret a ser consultat; no sé qui pot tenir por d’allò que votin els ciutadans, és un temor d’uns altres temps, més foscos”. Rodríguez no va dir res de l’altre món. El valor de la declaració rau en què la fa un futbolista de la Primera Divisió espanyola.

En efecte, no és habitual veure un esportista d’elit prendre posició en qüestions polítiques. Les que hi ha són d’esportistes de disciplines minoritàries o d’esports com l’hoquei patins que històricament ha estat abanderat de la causa catalana. Precisament, la Federació Catalana de Patinatge va presentar aquesta setmana la samarreta de la selecció que, d’acord amb Òmnium Cultural, incorpora el lema “Catalans want to vote” ara que es compleixen deu anys del seu triomf al Mundial B de Macau.

Seria injust no valorar el pas endavant que han fet molts esportistes catalansd’ençà que el procés de transició nacional s’ha accelerat. Cada vegada és més habitual veure banderes estelades en els pòdiums i celebracions o llegir a les xarxes socials opinions inequívoques. L’esport català va perdent la por. Tanmateix, són encara escadusseres i provenen de disciplines minoritàries. Aquestes gestos no els veiem ni en el futbol, ni en el bàsquet, ni en el motociclisme, per exemple. Per això té valor el pas endavant de Raül Rodríguez.

Sempre he cregut i sempre he defensat que als esportistes no se’ls ha d’exigir el que han de resoldre els polítics des de la política. Era el cas de la reivindicació de les seleccions catalanes. Però ara que la política ha acceptat el repte de liderar la voluntat del poble català de decidir el seu futur nacional, considero que els esportistes individualment i els clubs i les federacions esportives no se n’haurien de quedar al marge. No són éssers aliens de la societat. En formen part i hi tenen una influència que haurien d’exercir amb prudència i responsabilitat. No fer-ho és una deserció i una irresponsabilitat.

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat el dilluns, 9 de juny de 2014]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s